Masoveria de la Rabeia

Balsareny

El topònim de Rabeia, segons Joan Coromines, és una al·lusió als “rabeigs” o tolls que fa el Llobregat en aquest indret. El mas Rabeia (que és la casa avui coneguda com la Masoveria, o Masoveria de la Rabeia) és d’origen medieval i ja està documentat l’any 1368. Els seus estadants es devien anomenar també Rabeia i devien donar origen a un llinatge amb aquest nom documentat a Manresa el 1362 i que després del segle XIV es va perdre.

El mas va quedar rònec a l’etapa final de l’edat mitjana i no consta als fogatges de 1497, 1515 i 1553. En canvi, a partir de 1589 la masia ja torna a constar com a habitada. Aquest any la va adquirir Miquel Puigdorca, un cabaler que procedia del mas Puigdorca, el qual va assumir el nom de la casa com a cognom familiar i va passar a dir-se Miquel Rabeya. A partir d’aleshores aquest nou llinatge dels Rabeya ha estat vinculat a aquest mas. El 1633 el propietari era Miquel Rabeya i el seu fill Pere Joan Rabeya. El 1681 el propietari era Miquel Rabeya. En el cadastre de 1775 Antoni Rabeya declara que el mas té més de 4 jornals de sembrat, 2/24 d’hort, més 3 de vinya, un i mig d’oliverar, 13 de bosc i 5 de pastura, i per tot plegat pagava 75 rals i 23 diners i mig (Carreté, 2010: 142).

L'estructura actual del mas deu correspondre bàsicament als segles XVI i XVII, amb ampliacions al XVIII i el XIX. En aquesta època hi passava el camí que venia de Gaià i el Lluçanès, seguia per l’Ambròs Vell i travessava el Llobregat per un gual prop d’on ara hi ha el pontarró. Per això la Rabeia oferia hostatge als traginers.

L’any 1868 l’aleshores propietari, Jaume Rabeya Casaldàliga, va acordar unes escriptures amb els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, que tenien la intenció de construir una fàbrica de filats en terrenys del mas. En aquest document s’estableixen les condicions entre Rabeya i els industrials Soldevila. Com a curiositat, en Rabeya es reservava el dret a buidar les comunes de la fàbrica cada mes. La compra dels terrenys es va fer efectiva l’any 1872 pel preu de 5.250 pessetes. La fàbrica va començar a funciona l’any 1880 i es va conèixer amb el nom de la Rabeia.

Una mica abans, les guerres carlines van comportar diferents episodis cruents, amb extorsions i saqueigs, sobre aquesta masia. S’explica que en un assalt de nit els estadants del mas van haver d’escapar-se a quatre grapes entremig dels porcs que van deixar lliures. En una altra ocasió els carlins van estar a punt de calar foc a la masia, on els seus amos havien estat lligats de peus i mans. Sortosament, gràcies a un senyal visible que havien convingut de col·locar al castell van poder ser alliberats a temps per les tropes de l’exèrcit liberal. Com a conseqüència de tots aquests ensurts cap a la meitat de la dècada de 1870 els propietaris van deixar de residir al mas, que es trobava en un indret isolat, i construïren una nova casa en un emplaçament més ben comunicat, al costat de la fàbrica i prop d’una palanca per on es podia travessar el riu. Des d’aleshores aquesta nova casa es coneix com cal Rabeia i l’antic mas passà a ser anomenat la Masoveria, ja que va quedar a mans de masovers. Fins els volts de la dècada de 1980 encara hi van viure masovers.

Jaume es casà amb Rosa Serra Lledó i el matrimoni va tenir dos fills. L’hereu fou Josep Rabeya Serra, que es casà amb Dolors Vila Mas, que va morir jove d’un accident. En segones núpcies Josep es casà amb Mercè Bartomeus Badia, de ca l’Esquerrà. Aquest segon matrimoni va donar dotze fills. Al tombant de segle XX Josep va fer construir diverses cases al nucli del poble. Josep Rabeya Serra va ser alcalde de Balsareny durant els anys 1891-92. Va morir el 1917 i la propietat passà a Joan Rabeya Bartomeus, casat amb Teresa Satorra. No van tenir fills i la propietat va recaure en el seu germà Josep (Forasté, 1994: 65). Ja a finals del segle XX Jaume Rabeya Casellas fou alcalde de Balsareny (1983-2003 i 2007-2015), i també president del Consell Comarcal del Bages (1995-1999).