Masia del Pujol de Planès / La Vileta Montmajor

Berguedà
Pujol de Planès
Al costat de l'església de Sant Esteve del Pujol de Planès

Coordenades:

41.96657
1.74858
396305
4646822
08132-121
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Modern
XVII
Regular
Inexistent
IPAC, nº 3491, any 1990.
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 006A00003
Cortés Elía, Mª del Agua

Masia d'estructura clàssica coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana de migdia. La porta és d'arc de mig punt feta amb grans dovelles i amb un escut a la clau de l'arc en forma d'estel. Les finestres es distribueixen pels murs de migdia i ponent, i algunes conserven llindes de pedra. La casa està adossada a l'església de Sant esteve del Pujol de Planès per la pared de ponent, de manera que forma un conjunt. Al segle XVIII s'amplià amb la construcció d'un cos adossat a migdia cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, on hi ha dos esbelts finestrals d'arc de mig punt.

El nucli del Pujol de Planès és també conegut com La Vileta.

La masia va ser construida a finals del segle XVII, probablement aprofitant fonaments d'una construcció anterior d'època medieval car el lloc del Pujol de Planès és documentat des del segle X. El castell del Pujol el tenim documentat des del 1196 (ADS, pergamí nº 915) (BACH, 2002). A partir dels segles XIV-XV la família cardonina dels Gibert eren senyors del Pujol de Planès, tot i que tenien la seva residència a cardona, a la casa-palau dels Gibert. Probablement fou una concessió dels comtes-ducs de Cardon, ja que aquests sector del Berguedà formava part dels seus dominis. El 1770 era batlle del Pujol l'honorable Joan Grifell i Vila; Joan Torras i Pere Balaguer eren regidors; el síndic i procurador del comú era Celdoni Sabés. A l'edat moderna l'església i el lloc quedaren sota la influència de la casa ducal de Cardona, formant part de la seva batllia. A partir de 1901 el títol de la baronia del Pujol de Planès passà a Maria de Consol de Grassot i Cibat.

SERRA VILARÓ, J. (1962). Història de Cardona. 4 vols. Sugrañes hermanos, Tarragona. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona.