Sant Esteve del Pujol de Planès Montmajor

Berguedà
El Pujol de Planès
A 10 km de Montmajor per la carretera que surt de Can barri.

Coordenades:

41.96632
1.74739
396206
4646796
08132-119
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Romànic
Modern
Barroc
XII-XVII
Bo
Inexistent
IPAC, nº 3490, any 1982, 1983.
Fàcil
Religiós
Privada
Bisbat de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA
Cortés Elía, Mª del Agua

L'església, situada al costat de la masia del Pujol de Planès, es troba a l'extrem de la serra de Querol, entre les rieres de Navel i de l'Hospital. Església romànica modificada al segle XVII. La planta original correspón a un edifici d'una sola nau rematada per un creuer i amb tres absis a llevant. Els absis, bastits sobre la roca i tot el conjunt de la capçalera és la part més interessant del conjunt, sobre tot pels jocs de les teulades i l'ornamentació dels absis coresponents al primer romànic: arcuacions cegues i bandes llombardes. A l'absis central hi ha una bonica finestra de doble esqueixada coberta amb un arc de dovelles i coronat per una senzilla arquivolta. Els dos absis laterals, més petits, foren realçats durant el segle XVII al ampliar-se i renovar-se l'església; conserven però la seva decoració d'arcuacions i bandes. La porta romànica devia obrir-se al mateix lloc que l'actual, que porta la data 1621 a la llinda. Interiorment l'esdifici està molt desfigurat, ja que els murs estan recoberts de guix amb pintures; tot i així es pot veure que la nau era coberta amb voltes de pedra de mig punt, amb una cúpula semiesfèrica en la intersecció. També en aquesta època s'afegiren al conjunt noves dependències, rectoria, sagristia, etc, que desvirtuaren un dels conjunts romànics més interessants de la comarca.

La clau de l'església la té el rector de Montmajor. A l'interior de l'edifici es conserva la tapa d'un sarcòfag de doble vessant i els caps triangulars, que fa 100 cm de llargada per 65 d'amplada i 26 d'alçada. En un dels pendents hi ha una decoració amb tres cercles amb un estel inscrit de sis braços en els dos laterals. A l'església parroquial de Sant Sadurní de Montmajor es conserven do interessants retaules procedents d'aquesta església: retaule de Sant Esteve (renaixentista, 1635), i retaule de la Mare de Déu del Roser (barroc, 1726). Es cel·lebra cultue el dia de Sant esteve, 26 de desembre, i la festa major el diumenge sobre de l'Ascensió.

Sant Esteve del Pujol de Planès, situada al comtat de Berga, estava lligada des de la seva construcció, al domini del monestir de Santa Maria de Serrateix. L'any 983 el Comte Oliba Cabreta de Cerdanya, en el curs d'una visita al monestir de Serrateix, confirma les donacions que havien fet Ató i Riquilda, consistent en l'honor del Pujol sobre el castell de Montmajor (ipsa honore de ipso Puiol qui est subtus castro de Monte Maiores). La primera notícia documental de l'església és del segle XII, l'any 1183 Solextendis féu llegats testamentaris a favor de l'església monacal de Serrateix i també a Sant Esteve del Pujol de Planès i Santa Maria d'Aguilar del Sunyer. El caràcter parroquial queda confirmat en la visita al deganat del Berguedà l'any 1312. A partir dels segles XIV-XV la família cardonina dels Gibert eren senyors del Pujol de Planès, tot i que tenien la seva residència a cardona, a la casa-palau dels Gibert. A l'edat moderna l'església i el lloc quedaren sota la influència de la casa ducal de Cardona, formant part de la seva batllia. El segle XVIII mantenia el seu caràcter parroquial i tenia com a sufragània l'església de Santa Maria d'Aguilar, a més formava part de l'oficialat de Cardona. Actualment l'església depèn de la parroquial de Sant Sadurní de Montmajor. A partir de 1901 el títol de la baronia del Pujol de Planès passà a Maria de Consol de Grassot i Cibat. Durant l'incendi forestal del l'any 1994 l'església va quedar malmesa i es va reconstruir la teulada de l'església i el porxo.

AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.