Masia Cal Mota
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia amb varis annexos al seu entorn. El cos històric principal consta de planta baixa i pis, la teulada té el carener paral·lel a la façana. Una tortugada ceràmica de recollida de les aigües pluvials sobre ràfec ceràmic substitueix l’antiga cornisa.
Destaca el portal amb muntants de carreus escairats i arc de mig punt dovellat. Al primer pis hi ha dues finestres de la mateixa mida i les altres obertures probablement responen a diferents moments de la història de la masia, A la part de llevant, s’hi adossa un edifici de planta baixa i teulada a una vessant.
A la banda de ponent s’hi adossa un altre edifici, més modern, amb planta baixa i dos pisos. La planta baixa presenta finestres de mida diferent i una entrada emmarcada en pedra. Els pisos alineen finestres grans al primer pis i petites al superior. Encara hi ha un annex adossat a la façana de ponent, amb teulada a una vessant.
Història
La data més antiga de la casa ve donada pel rellotge de sol que havia hagut a la façana, on constava l’any 1635.
Estan documentats els germans Josep i Salvador Rovira Santacana, grans propietaris de la vila i coneguts amb el sobrenom dels Mota. Josep Rovira Santacana (1841-1930), hereu de cal Mota, es mogué en l'entorn del grup de Sant Sadurní anomenat "Els set savis de Grècia", format pels grans propietaris de Sant Sadurní que es reunien en les tertúlies de can Guineu.
Salvador Rovira Santacana (1846-1917) es dedicà preferentment al comerç, establint la seva residència habitual a Barcelona. Fou candidat en diverses conteses electorals des de postures conservadores sense èxit, malgrat comptar amb el suport dels grans propietaris locals. Ambdós van emprendre la construcció de la casa de Cal Mota, al centre urbà de Sant Sadurní (POUM, 2010).
Bibliografia
FORNS, Maria i FORNS Lluís (1973). Breu estudi sobre les masies de l’entorn de Sant Sadurní d’Anoia. Impressió: Tipografia Empòrium SA, Barcelona.
SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex V. Inventari de masies i cases rurals.
