Caves Codorniu
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 2.
Descripció
Els elements fonamentals d’aquest conjunt industrial arquitectònic són el pavelló d'expedicions, el celler gran i el porxo de les premses, sota el qual es van crear les caves. A banda d'aquests tres elements, el conjunt es completa amb la masia o Torre de Can Codorniu i les grans caves subterrànies.
Els edificis industrials es van construir bàsicament amb maó vist, el material per excel·lència utilitzat per Puig i Cadafalch. Destaca, en el conjunt, l'ús d'ampolles de cava per fer el trencadís que decora les façanes.
El pavelló d'expedicions es caracteritza, a nivell estructural, per l'ús de l'arc parabòlic tant en els arcs que sustenten la volta, com en les obertures de la façana. Son destacables també els pilars que coronen la façana.
El celler gran és un edifici de planta rectangular cobert amb successives voltes de maó pla, sustentades per arcs de mig punt que arrenquen dels pilars cap els quatre costats. La il·luminació es fa a través de finestres de gelosia esglaonades i badalots. El celler va ser ampliat modernament amb noves construccions de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí.
El tercer edifici és el porxo de les premses, també de planta rectangular, coberta per successives voltes de maó pla sobre arcs de mig punt que arrenquen de terra. Cada tram de volta s'obre a l'exterior a través d'un arc apuntat. La façana es corona amb un capcer.
Menció a banda mereix el casal aïllat, bastit sobre l'antiga masia, i voltat de jardins que el separen de les construccions industrials, conegut com la masia o Torre de Can Codorniu. Consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes, amb una característica torre circular en una cantonada angle, amb cúpula cònica coberta d'escates vidriades. L’edifici neo-medieval, també presenta dues torres petites adossades a les façanes, de les mateixes característiques. A la planta de les golfes s'obre una galeria d'arcs de mig punt d'aire gòtic.
Història
Les caves Codorniu de Sant Sadurní d'Anoia constitueixen un important edifici del modernisme català. Van ser construïdes per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1902 i 1915. Puig i Cadafalch (1867-1956) obtingué el títol d'arquitecte el 1891. Fou també professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i historiador de l'art. Les seves obres són referència del modernisme català, com la casa Amatller, la casa Macaya o la casa de les Punxes.
A partir de 1900, l'economia sadurninenca començà a superar el sotrac de la fil·loxera, Manuel Raventós, va reprendre la producció d’escumosos i va confiar el projecte de les noves instal·lacions a Puig i Cadafalch.
El resultat és el conjunt arquitectònic més destacable de Sant Sadurní, declarat Monument històric-artístic d'interès nacional (decret 248/1976). Manuel Raventós impulsà les reformes a l'explotació vitivinícola que convertirien la casa Codorniu en l'empresa de referència a Sant Sadurní. El seu pare, Josep Raventós, havia iniciat l'elaboració d’escumós el 1872, però Manuel va fer l'aposta de reorientar l'empresa per produir exclusivament xampany, com es deia a l’època. També, fou un gran estudiós i innovador, a més de polític (POUM, 2010).
Un deixeble de Puig i Cadafalch es va encarregar del manteniment i ampliacions de nous edificis del conjunt de Codorniu. Entre 1930 i 1980 l'arquitecte Lluís Bonet i Garí (1893-1993), va ser el responsable d’ampliar les caves amb noves construccions. Va restaurar les antigues oficines, va dissenyar els tallers, va ordenar i ampliar la plaça i els jardins. L’any 1941 va construir una capella; nous cellers l’any 1946; i dissenyà un nou edifici d’expedicions l’any 1955 (DEL RíO, 2022).
Bibliografia
BORRELL, Santi (2016). Història del cava. Sant Sadurni d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia.
CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.
CORREDOR MATHEROS, J. i MONTANER, J.M. (1984). Arquitectura industrial a Catalunya. Del 1732 al 1929. Caixa de Barcelona, Barcelona, pp. 160- 165.
CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.
ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.
SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 2.
