Masferrer Malla

Osona
Camí de Masferrer
Des del camí de les Vinyes cal seguir en direcció Torremagra.

Coordenades:

41.89584
2.2269
435869
4638500
08111-10
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Modern
Popular
XIII-XVI
Regular
Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada.
Legal
P.E.U. Catàleg de Masies i Cases Rurals 2010
IPA 22925
Fàcil
Sense ús
Privada
001100600DG33H0001ES
Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.

Masferrer és una masia d'origen medieval construïda en una zona aturonada sobre la roca, que va consolidar-se com una masia clàssica de tres crugies durant el segle XVI. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, la part superior del qual va tallar-se en reformar-se el finestral superior, que inicialment era d'estil gòtic-renaixentista amb els brancals i la llinda acanalats. Totes dues obertures estan tapiades amb maó. Al costat del portal hi ha adossat un cos quadrangular de tres nivells d'alçat i la coberta a un vessant. La lliça estava tancada per diversos cossos avui desapareguts i una portalada amb la clau gravada amb un camper i una ferradura. Les façanes laterals presenten diverses obertures d'estil gòtic-renaixentista a nivell del primer pis, entre les que destaca una finestra geminada amb arquets lobulats, una amb incisió conopial i vàries amb llindes i brancals acanalats. També cal destacar que la façana de llevant hi ha diverses espitlleres. El parament dels murs és de carreus escairats, de pedra lligada amb morter o de tàpia segons el sector, parcialment revestits amb morter de calç.

La primera notícia que tenim del nom Masferrer a Malla es remunta a l'any 1238, quan Pere Masferrer, fill de Ramon i Ermisenda, es va casar amb Guillema Torra, filla de Bernat i Berenguera. L'any 1347 era hereva del mas Francesca Masferrer, filla de Pere i de Saura, que es va casar amb Bernat Puig, daurador de Vic. Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem a Ramon Masferrer. Més endavant, l'any 1467 Francesc Masferrer va deixar en testament el mas al seu fill Miquel, deixant com a marmessor a Tomàs Serrà, el seu oncle. El patrimoni familiar va anar creixent gràcies als casaments amb hereus i pubilles d'altres masos de la contrada, com succeeix amb el llinatge Regàs de Lliors. Concretament, l'any 1572 Francesc Masferrer va casar-se amb Esperança, filla de Joan Regàs de Lliors. El seu fill Jaume es casaria amb Marquesa Codina, filla del Mas Codina de Vic. Durant el segle XVII, el llinatge dels Masferrer va entroncar novament amb els Regàs de Lliors. D'una banda, veiem que l'any 1648 Sebastià Masferrer es casa amb Teresa Regàs; d'altra banda l'any 1675 Josep Masferrer es casa amb Maria Regàs. Fruit d'aquests matrimonis, l'any 1677 Sebastià Masferrer i Josep Masferrer van fer una reclamació perquè Joan de Regàs, hereu del mas Regàs d'Arbúcies, encara no els havia pagat els dots matrimonials. Ja al segle XVIII, en motiu del casament entre Maria Anna Masferrer i Francesc Torrellebreta, el mas va quedar dins la propietat del llinatge dels Torrellebreta de Seva, a la qual encara pertany en l'actualitat.

Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010.
PUIGFERRAT, C. (2000). "Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376". Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs.