La Roca
Malla
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La Roca és una masia d'origen medieval construïda en desnivell sobre la roca natural, que va consolidar-se durant els segles XVI i XVII. A mitjans del segle XIX s'hi va fer una gran reforma, en què es va ampliar i s'hi va fer una torre-mirador. És un edifici de planta en forma de "L" que està constituït per diversos volums superposats. El volum principal s'orienta a ponent, consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a tres vessants. A causa del desnivell natural del terreny, s'hi accedeix directament pel pis a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat, que es troba situat en un extrem de la façana. Sobre el portal hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada amb incisió conopial i el relleu d'una roseta. La resta de finestres es disposen de forma aleatòria i la majoria són amb llinda de fusta. A l'interior d'aquest volum en destaca especialment la sala, on s'hi conserva una columna central de planta quadrangular, amb les cantonades rebaixades i màscares tallades a la part superior. L'extrem de migdia d'aquest volum va ser afegit en la darrera ampliació, visible en la tipologia de les obertures; són emmarcades amb pedra i les dues principals del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades amb ornamentació floral. Cal afegir que aquí el ràfec està decorat amb mosaic i cabirons. El segon volum està adossat a tramuntana del primer i està construït en una cota superior. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a una vessant que fa el desaiguat a tramuntana. Presenta diverses obertures de petites dimensions disposades de forma aleatòria, entre les que destaquen les de la façana de ponent i de llevant, d'arc pla de pedra carejada i incisió conopial amb el relleu d'una roseta i un camper en un d'ells. A la façana de llevant també hi ha dues espitlleres i un contrafort, la base del qual s'assenta directament sobre la roca i queda cobert pel femer, que presenta una entrada amb la llinda de fusta datada "1843". Al contrafort s'hi adossa una estructura semicircular que es correspon amb un pou o cisterna. Bona part de la façana de ponent del volum secundari està tapada per un tercer volum de planta rectangular, que s'hi adossa de forma perpendicular. Aquest volum també es correspon amb la darrera ampliació feta a la masia. Consta de planta baixa, pis i golfes, excepte el cos de llevant, que està formulat com una torre-mirador de quatre nivells d'alçat. Està cobert a quatre vessants i s'obre a les quatre cares amb dos grans pòrtics d'arc rebaixat, de la mateixa tipologia que els pòrtics de la galeria horitzontal que hi ha a nivell del primer pis de la façana de migdia del volum. La resta d'obertures tenen la llinda de fusta i es disposen de forma aleatòria. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, excepte el cos secundari que té la pedra vista.
Història
La primera referència documental del nom Roca la trobem en una còpia de l'acta de consagració de l'altar de Santa Maria de Sant Vicenç de Malla de l'any 1255, on hi consta Bernat de Roca. Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem Simó Roca. A principi del segle XV trobem que la pubilla del mas Vilar, Francesca Vilar, estava casada amb Marc Roca, cabaler del mas Roca. En el fogatge de l'any 1497 hi consta la Rocha i en el de 1553 hi consta Miquel Rocha. A principi del segle XVII, els consellers de Vic van notificar al virrei que un grup de bandolers liderat per en Perot Rocaguinarda van matar a l'hereu del mas Roca de Malla i al seu germà. L'any 1685 n'era propietari i hereu Jacob Roca. Entre els segles XVII i XVIII alguns fills del mas van casar-se amb membres d'altres pairalies de la contrada. D'una banda, trobem que l'hereu Jaume Roca va casar-se amb Maria, filla de Francesc Espina, hereu del mas Espina de Sant Cugat de Gavedons D'altra banda, l'any 1731 Margarita, la filla de l'hereu del mas Miquel Roca, va casar-se amb Josep Rourell, fill de la pairalia del Brull.
Bibliografia
IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010.
PUIGFERRAT, C. (2000). "Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376". Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs.
SOLER, L.M. (1909). Perot Roca Guinarda: història d'aquest bandoler. Barcelona: Impremta de Sant Josep.
VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona I, vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
