Masaletes
Rupit i Pruit

    Osona
    Camí de Paderneres - Rupit
    Emplaçament
    Sota el pla de Fàbregues, a la banda de ponent del cingle
    747 m.s.n.m

    Coordenades:

    42.00783
    2.46807
    455952
    4650782
    Número de fitxa
    08901 - 241
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Completament enrunada.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08185A00500007
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Restes d'una masia aïllada força enrunada i coberta per l'abundant vegetació existent a la zona. S'observa una planta rectangular, amb la coberta totalment esfondrada i els paraments mig enrunats. Estava distribuïda, com a mínim, en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Presenta obertures rectangulars, emmarcades amb pedra desbastada i amb les llindes de fusta. També s'observa alguna reparació efectuada amb maons. L'interior està completament aterrat i engolit per la vegetació, tot i que s'observen restes de bigues de fusta probablement procedents dels forjats interiors o bé de la coberta.

    La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i fang, i disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.

    Altres noms relacionats amb l'edifici: mas Saleta, Massaletes, Casa Nova del mas Saleta, la Caseta del mas Saleta. La construcció està inclosa dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.

    L'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. En aquest moment ja constava com a aterrat. Probablement, les runes actuals corresponguin a una rehabilitació efectuada en posterioritat a aquesta data. Tenim constància que la construcció fou abandonada entre els anys 1951 i 1955.

    PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 402, 460, 469.