Mas Vell del Lledoner - Masia del Lledoner de Dalt - Masia de Sant Francesc
Vallirana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada amb pati interior i formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. L'accés al conjunt es fa per un passatge obert en un d'aquests volums, d'arc rebaixat adovellat. L'edifici principal presenta una planta rectangular distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teula àrab de dues vessants. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb dos portals d'arc de mig punt adovellats, el central més gran. La resta d'obertures són rectangulars i estan emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Destaca la finestra central del pis, d'estil renaixentista amb reminiscències del gòtic tardà. Presenta un guardapols superior amb les impostes decorades i motllures rectilínes a tot el conjunt. A l'extrem de ponent de la façana hi ha un rellotge de sol rectangular, amb el gnònom de vareta i força despintat. La construcció està bastida en pedra i presenta els paraments arrebossats. Davant d'aquest edifici, i tancant el pati per la banda de migdia, hi ha la capella de Sant Francesc, bastida l'any 1558 (Fitxa 554). . En un dels cossos annexos a la masia, a la llinda d'un finestra, hi ha un escut gravat amb la creu de Malta i l'any 1713.
Història
El Mas Lledoner és una de les finques més destacables i antigues del municipi. Està formada per dues masies properes, el Mas Vell i el Mas Nou del Lledoner, aquest últim dins del terme municipal de Cervelló. La documentació relativa a la família Romagosa, propietària de l'heretat, es remunta al segle XIII. El pergamí més antic data de l'any 1275. La nissaga apareix documentada també en el fogatge de l'any 1533, reapareixent altre cop en un capbreu de l'any 1590. Posteriorment, en un document de l'any 1735 que dóna compte de les cases de Vallirana sota la jurisdicció de l'hospital d'Olesa, apareix la "Casa Romagosa del Lledoner". Finalment, també apareix en el cadastre de l'any 1749. La capella inclosa dins del conjunt arquitectònic fou edificada l'any 1558 per en Bernat Romagosa, en honor a Sant Francesc d'Assís. Hi ha la creença que el sant va fer-hi estada ja que era un hostal de viatgers. Posteriorment, tant la casa com la capella quedaren molt afectades per la guerra del Francès. L'any 1828 encara s'estaven reformant aquests desperfectes. En l'actualitat, la finca està dedicada a l'explotació agrícola i forestal.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE VALLIRANA (1987). Pla General d'Ordenació del municipi de Vallirana. Vallirana: [Inèdit], p. 44 (Fitxa V-4, nº 358). AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 41, 45-46. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 23, 40. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 14-15. Http://www.vallirana.cat/ca/patrimoni-masiesicapelles8 (Consulta: 19-04-2017). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=415 (Consulta: 19-04-2017). Http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 (Consulta: 19-04-2017). IPA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 12-14, 98-99, 102.
