Can Prunera Vallirana

Baix Llobregat
Carrer de les Garrigues - Polígon industrial de can Prunera
Al bell mig del polígon, davant la rotonda amb el carrer del Baix Llobregat
273m

Coordenades:

41.37318
1.90564
408483
4580763
08295-442
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
Popular
XVIII-XIX
Bo
Legal
BCIL 7583-I / 09/07/1986 / DOGC 25/03/1987
IPA 19384
Fàcil
Sense ús
Pública
Ajuntament de Vallirana
Adriana Geladó Prat

Masia aïllada formada per tres cossos adossats, amb un jardí delimitat per una tanca d'obra. L'edifici principal presenta una planta rectangular distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teula àrab de quatre vessants. Al bell mig de la teulada hi ha una torre mirador que s'eleva per damunt de l'alçat. Compta amb obertures d'arc rebaixat amb els emmarcaments arrebossats. Destaca un gran portal d'accés i dos balcons centrals amb les llosanes motllurades i baranes de ferro. Els cossos laterals, rectangulars també, consten de planta baixa i galeria correguda al pis, i estan coberts per terrasses delimitades amb balaustrades d'obra. Presenten obertures d'arc de mig punt amb barana de balustres i les impostes motllurades. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc, amb motllures blanques rectilínies en els diferents nivells i registres.

A la tanca davantera, al costat de la porta d'entrada al recinte, hi ha la data 1869 gravada en ferro. Probablement faci referència a una reforma. També destaca un pou cobert de planta circular, adossat a la part exterior de la tanca. A l'exterior hi ha diverses pedres de molí a mode decoratiu.

Can Prunera apareix mencionada en el cens de l'any 1735, que donava compte de les propietats de l'hospital d'Olesa dins del terme de Vallirana. Es tracta de la casa d'estiueig de la família Prunera, situada al centre d'una gran finca vitivinícola que donava feina a moltes famílies en règim de parcers. En la seva heretat es troben les urbanitzacions de la Pinatella, Penya Forcada, el Pla del Pèlac i les Bassioles. Durant la guerra civil, la finca i les seves terres foren confiscades. A les actes de la "Causa General" del 1937 consta el saqueig i robatori de mobles, pins i bestiar de la finca de can Prunera. L'edifici ha estat molt reformat internament. Al jardí hi ha una cascada i diverses escultures. Des de l'any 2004 és propietat de l'ajuntament de Vallirana.

AJUNTAMENT DE VALLIRANA (1987). Pla General d'Ordenació del municipi de Vallirana. Vallirana: [Inèdit], p. 48 (Fitxa V-8, nº 362). AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 41, 49. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 25. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2015). "Masia de can Prunera". Viure Vallirana, revista d'informació municipal, nº 55, p. 15. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 20-21. Http://www.vallirana.cat/ca/patrimoni-masiesicapelles6 (Consulta: 19-04-2017). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=410 (Consulta: 19-04-2017). IPA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 77-79. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 12-13, 215-216.