Mas del Castell
Sant Vicenç de Torelló

    Osona
    Coll de Gallina
    Emplaçament
    Des del carrer del Castell de Sant Vicenç surt un camí que puja fins al coll de Gallina i el castell

    Coordenades:

    42.07113
    2.26701
    439363
    4657934
    Número de fitxa
    08265 - 178
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Segle
    XIV
    Estat de conservació
    Dolent
    Pràcticament no se n'observen restes.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08265A001000130000RD
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn

    Al costat del cim del Coll de Gallina, situat sota el turó del Castell, hi ha les restes d'una construcció. Estan situades a la part de tramuntana del mateix, prop del camí que condueix al castell. S'hi observen indicis de fonamentació d'un edifici de planta rectangular. Els murs són construïts amb marga i no arriben al metre d'amplada. Al voltant s'observen abundants fragments de ceràmica, la majoria corresponents a les teules de la coberta.

    Les restes de la construcció del coll de Gallina han estat identificades com el mas del Castell, construïda pels Torelló un cop van abandonar el castell. L'any 1303, el seu propietari, Berenguer d'Orís, va demanar a la senyora jurisdiccional autorització per poder reconstruir la casa. Fortià Solà esmenta a la seva Història de Torelló que un tal Pericas va fer una inspecció de les ruïnes de l'indret del Coll de Gallina a principi del segle XX. El coll de Gallina ha estat identificat com el Puig Cornador, al qual es refereixen les fonts antigues. Aquestes esmenten la notícia escrita per Mn. Parassols a finals del segle XIX, sobre la troballa als peus del puig d'una pedra fenícia amb el relleu d'un brau i els atributs dels dos sexes. Apunta a que la pedra prové de l'esllavissada que patí el castell l'any 1767. Sovint s'ha relacionat el puig com a avantguarda del castell de Torelló, situat a la carena de sobre del mateix. El topònim Cornador es referiria a l'avís que s'hi feia amb el corn davant les situacions de perill.

    CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. MASFERRER, J.M. (1980). El Castell de Torelló [inèdit]. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta.