Mas de Tous

Sant Martí de Tous

En motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous que es duu a terme el març de 2016 es visita la zona, ja que diversos afeccionats locals diuen haver recuperat de l'indret material arqueològic corresponent a una àmplia forquilla cronològica. Durant la visita no s'observa cap estructura, però sí material ceràmic escampat per la meitat sud de les dues feixes inferiors, del qual es recupera el més significatiu: Ceràmica grisa de la costa catalana: un únic fragment informe. Ceràmica comuna ibèrica: diversos fragments informes, una vora de
tenalla de coll de cigne i una vora exvasada de llavi apuntat. Àmfora ibèrica: una vora. Àmfora indeterminada: fragment informe de producció indeterminada. Ceràmica a torn lent: un parell de fragments informes de cocció mixta que podrien correspondre a època tardo-antiga. Ceràmica a mà: un parell de fragments informes de difícil atribució cronològica. La revisió del material extret amb anterioritat, al qual s'ha pogut accedir gràcies a la col·laboració dels afeccionats locals i dels Amics de Tous, ens aporta major informació sobre el conjunt: Ceràmica comuna ibèrica: vores de tenalles variades i d'una copa de la forma Cp0. Ceràmica grisa de la costa catalana: fragments informes, perfil vencer d'un gobelet bicònic de petites dimensions COT-CAT Gb0, la nansa d'un kylix COT-CAT Ky0 i una vora de la copa Cp0. Un pondus. Ceràmica campaniana A: dos fragments informes. Ceràmica comuna romana: diversos fragments informes i la vora d'un morter que caldria datar del s. I-II dC. Dolium: diversos fragments informes. Còdol amb una creu incisa que inicialment s'havia identificat com un
crismó, si bé ens sembla un xic agosarat atenent a la seva reduïda entitat. Ens sembla més factible que correspongui a una simple marca en forma de creu, que podria indicar un pes o algun altre aspecto. Tessel·la de pasta vítria. Sigil·lata hispànica: un fragment informe. Ceràmica africana de cuina: fragment de base amb estries centrals. Clara A: diversos fragments informes i un fragment de vora d'un plat de la forma Hayes 26/Lamboglia 9b. Clara C: diversos fragments informes i una vora de la safata de la forma 42-2 d'Hayes. Ceràmiques grises de l'antiguitat tardana assimilables al conjunt de Vilaclara de Castellfollit del Boix (Bages). Es tracta de diversos fragments fets a torn lent o a torneta,
alguns d'ells (diversos fragments informes i una vora) amb motllures lineals horitzontals per l'exterior. El conjunt de Vilaclara, la majoria olles i olletes, aporten una cronologia del segle VII dC. Part del material que ens han mostrat hauria estat avaluat per Lluís Pedraza anys enrere, quan va realitzar un petit estudi sobre les monedes recollides al jaciment de la vil·la del Vilars
(Pedraza). En aquell document, que resta inèdit, es recull una nota amb el material del jaciment d'El Mas de Tous: «Perfil de ceràmica grisa de parets fines de la forma Mayet XXXIX (Tiberi-flavis), ceràmica amb crismó, tessel·la de pasta vítria de color blau». De les tres peces referenciades, durant el nostre treball només hem pogut observar la tessel·la. A la llum de la informació recollida ens torbem davant un jaciment de gran entitat amb una ocupació que s'allargaria des d'època iberoromana (s. II-I aC) fins al segle VII dC, amb una provable interrupció entre els segles V i VI dC.