Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas la trobem el 1435, quan fou capbrevat per Pere Crosa, el 1502 tornava a ser capbrevat per Melcior Crosa, ja en aquell moment el mas havia perdut la quasi totalitat de la seva quintana.
El 18-1-1605 Montserrat Crosa comprava una peça de quatre jornals, a les Cruquelles, en Ramon i en Joan Fonolleda, pare i fill, per 35 lliures, d'aquesta peça pagaren del delme i tasca dels fruits. En Montserrat, amb el seu casament amb Margarita Galter, incorporava el mas Galter de Santa Susanna, segons constava el 1623.
El 9-7-1677 compraren una peça de terra d'un jornal de bou al prevere Pere Jaume Tapiola, propietari del mas Burch.
El 1681 capbrevaven una nova peça de cultiu part boscosa al pla de Gassanons, de 18 jornals, per la qual prestaven el delme al senyor del terme.
Del segle XVIII, el 1753 disposem d'un inventari de la casa fet a la mort de Pere Croses.
L'últim capbreu què disposem de la família Croses, fou fet pel Pere Croses Domènech el 23-1-1789, el senyor del Terme de Palafolls, que en aquell moment era el Duc de Medinaceli
En Pere Croses Domènech, el 1818, sabem que tenia una casa i 3,33 "fanegas" de secà i 0,66 "fanegas" de vinya.
A mitjan segle XX comprava el mas el Pompeu Serra, terratinent de Mataró, i a partir d'aquell moment a la casa hi visqueren diferents masovers. La propietat l'heretà la filla de Pompeu, que es va casar amb Albert Quintana i Combis (Torroella de Montgrí 1834- Girona 1907) literat, diputat provincial a Girona i diputat a Corts pel Partit Liberal, i membre d'una família de terratinents originària de Torroella de Montgrí.
La finca va passar a mans del fill de la parella, en Pompeu de Quintana i Serra (Mataró 1858-Torroella de Montgrí 1939) advocat, alcalde Torroella i diputat a Corts també pel Partit Liberal.
