Mare de Déu del Carme
Montesquiu
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Església d’una nau orientada aproximadament est-oest i absis a l’altar, al costat de ponent, la nau té coberta a dues aigües de teula ceràmica, amb un ràfec decoratiu que recórrer tot el contorn. Davant la façana principal d’accés hi ha un porxo fet amb pilars de pedra, i coberta de bigues de fusta i a sobre, teula àrab. A l’angle sud, s’alça el campanar que destaca per la seva alçada, és de base quadrangular, amb finestres als diferents nivells i obertures més grans al nivell que acullen les campanes, té teulada a dues aigües de teula àrab. Al costat sud hi ha una nau més baixa, amb coberta a un sol vessant i amb accés independent, seguint la línia estilística de tot el conjunt.
L’acabat exterior és en base a la combinació de pedra vista i arrebossat amb acabat pintat blanc de les parets; la pedra la trobem a les cantoneres, pilastres i contraforts que hi ha distribuïts en els murs laterals, també a les obertures, el mur d’accés, el sòcol de l’edifici i també al darrer nivell del campanar.
La façana principal damunt la porta d’accés i per sobre la teulada del porxo hi ha una escultura d’un àngel alat al centre, corona l’angle de la coberta una creu metàl·lica amb una M de Maria dins un cercle.
A l’interior, hi ha una Mare de Déu del Carme damunt una peanya que presideix l’altar, patrona de l’església. Al lateral sud hi ha una Santa Teresina del Nen Jesús i una “Stella Maris”.
El conjunt compta també amb unes construccions que van ser emprades com a rectoria i escola, construïdes uns anys després de l’església.
Les quatre campanes porten els noms de Trinitats, Maria a Monte Carmelo, Josepha i Antònia M. Claret (VIÑETA, 2002: 111).
Història
En origen, els habitants de la colònia la Farga de Bebié havien de desplaçar-se a les respectives parròquies per poder assistir a missa, els que vivien a la banda dreta del riu, la que pertany a les Llosses, a la parròquia de Sovelles, i els feligresos de la banda esquerra, a Sant Quirze de Besora i Montesquiu. Aquesta situació que dificultava poder assistir a missa, va determinar que els habitants de la colònia sol·licitessin un espai per usos religiosos, petició que va ser atesa per l’empresa. Així al 5 de febrer de 1927 es va obrir i beneir un espai d’oratori a la fàbrica. Poc després el rector de Montesquiu va sol·licitar al bisbe poder celebrar-hi missa cada diumenge (VIÑETA, 2002: 107).
L’any 1943 la colònia va passar a tenir capellà propi, Mn. Josep Rovira Tenas (VIÑETA, 2002: 108).
A principis dels anys 50 del segle XX els habitants feligresos de la colònia, van sol·licitar a l’empresa Bebié la construcció d’una església adequada a les necessitats de la colònia. La benedicció i col·locació de la primera pedra es va fer el 6 de març de 1955, en època de Mn. Jaume Lladó. Les obres s van posar en marxa de seguida, van anar a càrrec de l’arquitecte Gil Nerot, el constructor Joan Serradell i l’enginyer Abril.
L’església es va inaugurar el 16 de juliol de 1958, dedicada a la Mare de Déu del Carme. La rectoria s’hi va annexar uns anys més tard (VIÑETA, 2002: 114).
Bibliografia
-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.
-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.
-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.
-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.
-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.
