Mare de Déu de Collbàs
Carme

    Anoia
    C/ Sant Martí, 47
    Emplaçament
    A la segona capella del costat dret del temple paroquial de Sant Martí, al nucli urbà de Carme.

    Coordenades:

    41.53122
    1.62107
    384965
    4598648
    Número de fitxa
    08048 - 43
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Medieval
    Contemporani
    Segle
    XII?, XX
    Escultora de nom desconegut , emparentada amb Joan i Josep Llimona
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Religiós
    Titularitat
    Privada accessible
    Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Plaça de la Vila, 11, 1r 1ª. 08980 Sant Feliu de Llobregat.
    Autoria de la fitxa
    Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz

    La imatge actual de la Mare de Dèu trobada de Collbàs és una talla feta després de la Guerra Civil ja que l'original, molt possiblement medieval, es va cremar durant la Guerra. De la primitiva Mare de Dèu se'n conserva una fotografia a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (AFMI01031) feta el 1935 per Procopi Llucià: s'observa un altar amb la Mare de Dèu al fons, amb el nen Jesús al seu braç esquerre, mentre que no és possible apreciar que és el que sosté amb la mà dreta. Tant l'angle de la fotografia com la vestimenta de la talla impedeixen apreciar l'estil de l'obra. La Mare de Dèu actual, de peu, porta el Nen Jesús al braç esquerre, mentre que amb la mà dreta sustenta un bolet (la imatge original, segons recorda la gent més gran del poble, portava a la mà un fòssil de nummolites, molt abundants a la Serra de Collbàs ).

    En esclatar la Guerra Civil, el Departament de Governació de la Generalitat va enviar els mossos d'esquadra a Carme a recollir la imatge de la Mare de Dèu, atès que la talla estava catalogada com a patrimoni artístic del país, però quan van arribar al poble la imatge ja havia estat cremada. La imatge actual, obra de la postguerra, des de fa uns pocs anys i després de segles de tradició, fou desplaçada del seu solitari santuari per ésser custodiada a l'església parroquial, on actualment la seva integritat física queda garantida. Quan era al seu santuari, la imatge reposava en un corcam de roure o alzina, lloc on segons la tradició havia estat trobada. Aquest corcam era també, antigament, objecte de veneració, i era tradició (avui prohibida) entre els feligresos agafar petits troços del tronc.

    SELLARÈS, Jordi (2000a): "La Mare de Déu de Collbàs", Les Fonts de Carme, 2, Associació El Forat dels Graus, p. 4-5.