Lloses del coll de ca l'Arenes
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Restes d'un possible sepulcre megalític destruït, del que es conserven quatre elements aterrats (tres lloses agrupades, una altra llosa més allunyada i fragments de llosa), disposats en un radi d'acció de 10 metres i amb les cares treballades. La llosa més gran amida 3,75 metres de longitud per 1,88 metres d'amplada i té dues lloses més petites al costat, una d'elles trencada. Aquest trencament podria correspondre a l'acció dels picapedrers que havien treballat a la zona, tot i que no es pot assegurar.
Altres denominacions relacionades amb l'estructura: Dolmen de ca l'Arenes II, Ca l'Arenes II. No es pot establir una cronologia relativa al megàlit, tot i que a grans trets es pot adscriure als períodes del Neolític Mig-Recent i el Bronze (3500-650 a.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.
Història
El megàlit fou documentat l'any 1998 per Gemma Conesa, monitora de l'Escola de Natura del Corredor, que donà avís a la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. L'any 2000, l'equip de recerca del Museu de Mataró va fer l'aixecament topogràfic, el dibuix de les lloses i diverses fotografies de l'estructura. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es va documentar cap resta arqueològica més. Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es tracta d'un menhir de pedra granítica en forma d'estela aterrat, amb les cares ben treballades i una longitud de 3,40 metres. Està partit en dos fragments i presenta una inscultura en forma de mig jou molt desgastada per l'erosió a la part superior. Val a dir, però, que aquesta interpretació només té en compte una de les lloses que formarien part de l'estructura.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/262. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (2000). Prospeccions al Poblament Prehistòric de la Serralada Litoral. Mem. Núm.: 4119. [Inèdit]. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). "Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès". Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 250-252, 289, 294, 324. DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel (2003). "Sepulcres megalítics i sepultures alternatives a la serralada litoral (Maresme i Vallès Oriental)". Laietania, 14. Mataró: Patronat Municipal de Cultura de Mataró - Museu de Mataró, p. 33. MAÑÉ I SABAT, Antoni; VILA I ORRIOLS, Carme; VIDAL I VILARÓ, Lluís (2004). "Tot caminant per la prehistòria. Itinerari arqueològic per la serra del Corredor". Muntanya núm. 856, p. 237.
