Llindes de Puigcercós
Borredà

    Berguedà
    Parròquia de Sant Esteve de Comià, masia de Puigcercós, 08619-Borredà
    Emplaçament
    Exterior i interior de la masia de Puigcercós (Km. 24 de la ctra. BP 4654, pista a mà dreta , 1 km)

    Coordenades:

    42.13629
    2.0472
    421260
    4665348
    Número de fitxa
    08024 - 110
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Estructural
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 006A00028
    Autoria de la fitxa
    C. Sellés, R. Serra, P. Cascante

    La masia de Puigcercós, documentada des del s. XII és una gran construcció ampliada en diferents etapes; les llindes de l'exterior i de l'interior de la masia permeten documentar, de manera molt fidel, les diferents ampliacions a partir de principis del s. XVI. Destaquen per què només porten gravades les dates i excepcionalment aquestes van acompanyades d'alguna inscripció i/o del signe de la creu. A l'interior de la casa hi ha llindes de portes amb les dates 1612, ,1666 i 1709 acompanyant a la frase "Johanes Puigcercos me fecit". A l'exterior les dates de les llindes són: 1688, 1788. 1862, 1885 i 1955.

    Puigcercós és una de les masies més antigues i importants del terme municipal de Borredà. Documentada des del s. XIII, formava part de la parròquia de Sant Esteve de Comià i era domini del monestir de Ripoll. L'any 1427 Constança de Puigcercós es casava en segones núpcies i Miquel de Sant Miquel, de la parròquia de Vilada, i els capítols matrimonials reflecteixen la importància del mas, la transmissió patrimonial als fills del primer matrimoni i el reconeixement de la senyoria del monestir de Ripoll. Des del s. XIII fins a l'actualitat la masia ha passat d'hereu a hereu, conservant sempre el mateix cognom.
    D'entre els últims hereus destaca Josep Puigcercós i Boatella, pare de 25 fills, i que durant la Primera Guerra Carlina comanda i sufragà una partida de carlins que es va mantenir molt activa en aquesta zona i a diferents contrades veïnes; el pretendent carlí li concedí el títol de Comte de Camporrells.

    CABANA, Ramon (1994: 18-20) "La riera de Merlès. Una història humana", a L'Erol nº 44, Berga
    DE CAMPS I ARBOIX , J. i CATALÀ ROCA, F.(1973 : 68-69) "Les cases pairals catalanes", Barcelona
    SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga.
    VINYETA, R. (1978)."Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès". Torelló
    VV.AA. (1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga
    VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.