Puigcercós
Borredà

    Berguedà
    Antiga parròquia de Comià

    Coordenades:

    42.13627
    2.04723
    421262
    4665346
    Número de fitxa
    08024 - 40
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVI-XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Qualificat com a edifici d'Interès a les NNSS-2002
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA nº 3109
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 006A00028
    Autoria de la fitxa
    C. Sellés, R. Serra, P. Cascante

    La gran masia de Puitgcercós és formada per un conjunt de construccions que inclouen dues masies, les pallisses, els graners i els corrals. Del conjunt hi destaca la masia d'estructura clàssica, de planta rectangular i coberta a dues vessants situada al sector de ponent del conjunt i l'altra construcció, més moderna, també d'estructura clàssica i que presenta una elegant eixida d'arcs de mig punt adovellats oberts a la façana de ponent. Ambdues construccions, construïdes perpendicularment i a diferents nivells. La porta principal, una gran portalada d'arc de mig punt adovellat, és oberta al cos de ponent i s'hi accedeix mitjançant una escalinata de pedra.

    La masia conserva una bona col·lecció de mobiliari així com l'arxiu documental familiar des del s. XII, la qual cosa li permet tenir un dels arbres genealògics més ben documentats del país des d'aquesta segle XII. Destaquem el fet que des d'aquest segle la família conserva el mateix cognom la qual cosa indica que el mas ha passat durant més de trenta generacions.

    Puigcercós és una de les masies més antigues i importants del terme municipal de Borredà. Documentada des del s. XIII, formava part de la parròquia de Sant Esteve de Comià i era domini del monestir de Ripoll. L'any 1427 Constança de Puigcercós es casava en segones núpcies i Miquel de Sant Miquel, de la parròquia de Vilada, i els capítols matrimonials reflecteixen la importància del mas, la transmissió patrimonial als fills del primer matrimoni i el reconeixement de la senyoria del monestir de Ripoll. Des del s. XIII fins a l'actualitat la masia ha passat d'hereu a hereu, conservant sempre el mateix cognom.
    D'entre els últims hereus destaca Josep Puigcercós i Boatella, pare de 25 fills, i que durant la Primera Guerra Carlina comanda i sufragà una partida de carlins que es va mantenir molt activa en aquesta zona i a diferents contrades veïnes; el pretendent carlí li concedí el títol de Comte de Camporrells.

    DE CAMPS I ARBOIX , J. i CATALÀ ROCA, F. (1973: 68-69) "Les cases pairals catalanes", Barcelona
    SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga.
    VINYETA, R. (1978) "Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès". Torelló.
    VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga
    Ramon CABANA (1994: 18-20): "La riera de Merlès. Una història humana", a L'Erol nº 44, Berga
    VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.