Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Església romànica d'una sola nau, amb un absis semicircular a llevant i amb la porta d'accés al mur de migdia, formada per un arc de mig punt adovellat. La nau, feta amb carreus ben tallats que formen filades regulars, es coberta amb volta apuntada i lloses de pedra. Damunt de la nau es va construir el campanar de torre de dos pisos amb obertures d'arc de mig punt al primer nivell i amb obertures geminades al segon. A l'entorn de l'església hi ha un mur de pedra seca que tanca el perímetre del que fou, fins a començaments del s. XX, el cementiri.
L'absis, la part més antiga de l'edifici, es va construir a finals del s. XI i la nau i el campanar són de la primera meitat del s. XIII. Entre 1582 i 1606 es va substituir la coberta de tot l'edifici, es va reparar la volta de la nau i es consolidar el campanar. A mitjans s. XVII es va construir, al peu de la nau, un cor elevat de fusta, i entre 1705 i 1725 el sepulcre de la família Cirera al centre de la nau. El 1857 es va construir un altar paredat i s'enguixà l'absis; el 1910 s'enderrocà una construcció adossada a la capçalera.
Història
L'any 938 es documentat un nucli de població amb el nom de "palatium Rodegarii" que ja disposava d'església que era sufragània de Sta. Maria de Borredà i per tant del monestir de Sta. Maria de Ripoll. L'església actual però no es va construir fins a finals del s. XI i es va consagrar el 1167. A la primera meitat del s. XIII es va reprendre la construcció de la nau i del campanar i es col·locà, a l'altar, el frontal dedicat a Sant Sadurní que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic. La crisi dels últims segles medievals provocà l'abandó de l'església i no fou fins a finals del s. XVI que es documenten obres de consolidació. A mitjans del s. XVII es construeix el cor de fusta al peu de l'església i entre 1705 i 1725 es construeix el sepulcre subterrani al mig de la nau de la família Cirera, una de les més importants del lloc. Fins abans de la Guerra Civil (1936-39) s'hi feia missa cada diumenge però a partir de 1940 s'hi va deixar d'enterrar i només es van mantenir les misses el dia del sant patró i per la segona Pasqua.
Bibliografia
BARAUT, Cebrià (1979:486, ap.4). "Set actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell - Segles IX-XII- ". "Urgellia" núm. 2, La Seu d'Urgell
FORNELLS, Carme (2002). "Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà". Borredà.
GAVIN, Josep M. (1985). "Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà". Barcelona
PLADEVALL, Antoni (1972). "Sant Sadurní de Rotgers". "Hoja Diocesana". Bisbat de Vic.
PLADEVALL, Antoni (1979)." Sant Sadurní de Rotgers" ."La Popa", núm. 3, núm. 7 i núm. 13. Borredà.
SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga.
SPAL (2003). "Església de Sant Sadurní de Rotgers. Borredà (Berguedà)". Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL)/Diputació de Barcelona.
VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). "El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1". Artestudi Eds. Barcelona.
VILA CARABASA, J.M. (2001: 283-284). "Església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà, Berguedà)". Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001), La Garriga.
VILA I CARABASSA, J.M. (2003: 536-553). "Estudi històric i arqueològic de l'església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà /Berguedà)". Actes del II Congrés d'Arqueologiai Medieval i Moderna de Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 18 a 21 d'abril de 2002), Vol. ). ACRAM. Sant Cugat del Vallés.
VV.AA. (1990:131). "Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya", Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona.
VV.AA (1990: 70-73). "Borredà". Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.
VV.AA. (1994). "Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà", vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
