Llegenda dels sants patrons d'Arenys de Munt i d'Arenys de Mar

Arenys de Mar

La narració ficcionada per Apel·les Mestres (1895) conta com sant Martí i sant Zenon esdevingueren patrons d’ambdós Arenys. La versió que transcrivim és la publicada per Ramon Coll i Josep Maria Modolell (1999), que diu així:

“Fa molts segles, sant Martí i sant Zenon anaven de camí per la nostra comarca. Atès que el vi del Maresme té fama de ser bo, els dos sants cometeren la debilitat de traguejar massa, tant que acabaren tots dos borratxos com una sopa. No volent-los portar més les cames, acabaren per tombar-se al peu d’un marge, on s’adormiren com dos benaurats que eren.

Sense que ells s’adonessin el cel es va anar ennuvolant. De cop esclatà una tamborinada tan forta que en qüestió de minuts, torrents i rieres anaven plens a vessar. Ells, que precisament s’havien adormit en un d’aquests torrents creient-lo un camí, no veieren venir la massa d’aigua, que se’ls endugué avall.

La fúria de l’aigua deixà sant Martí a Arenys de Munt, i a sant Zenon a Arenys de Mar. Tots dos sants es despertaren entre la grata sorpresa dels veïns d’ambdós pobles, que els van prendre a cadascun d’ells per patró. I si bé creiem que es guardarem prou d’explicar en quines circumstàncies havien arribat, és de creure que algú en va fer esment, transmetent aquesta història de generació en generació".