Crema de la bota
Arenys de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Cada any, per la vigília de Sant Marçal, que és el 30 de juny, i que és el dia que es commemora la consagració de l'església de santa Maria, "al fer-se fosc, s'il·luminava el campanar, millor dir, els forats del campanar i també la galeria del terradet, amb llumets de variats colors, els quals eren una mena de fanalets de paper, molt semblants als que utilitzava la mainada per anar a rebre els reis. Al bell mig de la Riera, davant mateix de l'església, es cremava una bóta enquitranada. Mentre durava la il·luminació, es voltava pel terradet del campanar la típica Bandereta i tritllejaven sense parar totes les campanes. D'això, d'aquesta mena de cerimonial, en deien els nostres majors, les llumenetes. Aquella tradició d'il·luminar el campanar, força vella per cert, commemorava la consagració del temple parroquial. Conten els vells papers, que aquell fou consagrat, el 28 de juliol de 1686, pel bisbe de Vic, don Antoni Pascual, fill de la població. Acabada la cerimònia [...] es reuniren els Jurats, Homes del Consell i els clergues de la parròquia, presidits pel Prelat, i acordaren celebrar, cada any, la festa de la Consagració. Tots d'acord assenyalaren per fer-ho, el dia 30 de juny, diada de Sant Marçal" (Palomer, 1991).
Mossèn Palomer continua explicant que la bóta enquitranada la proporcionava el Gremi de Sant Telm (sic). Diu que es feia un sorteig entre els prohoms i al qui li tocava la sort, era l'encarregat de adquirir-la i després, els encarregats de les mestrances, curaven d'emplenar-la de quitrà perquè fes una flama ben viva. A l'entorn de la bota, "mentre anava abrandant-se, hi saltava la mainada arenyenca, al compàs d'aquelles campanes, que no cessaven de tritllejar, fins que l'hora de sopar, dispersava automàticament aquella concurrència". Sobre aquest text de mossèn Palomer (1991), dir que no es coneix documentació que corrobori el que exposa. Es parla, sovint, i indistintament, del gremi de Sant Elm (no és correcte Telm) o dels pescadors, quan el gremi de Sant Elm era de mariners; i situa la festa del gremi el 14 d’abril, quan se celebrava el dia que toca, la diada de Sant Elm, el 2 de juny.
Actualment, les llumenetes són un castell de foc que, a causa de l'estat del campanar, es prefereix deixar-lo al marge. La bota s'encén amb la Flama del Canigó, que també ha servit per encendre els focs de Sant Joan. La bota s'envolta de les palmes i palmons beneits el diumenge de Rams.
Tot i que la seva funció, simbolisme i estructura ha anat variant amb el pas del temps. És més que possible que aquesta festa tingui les seves arrels en les ancestrals cerimònies rituals dels pescadors arenyencs. A tota la costa catalana havia estat tradició que el dia de Sant Pere, els pescadors cremessin una o vàries barques que ja no feien servir al mig del mar. De fet, una llegenda oral explica que la bota era aportada cada any per un pescador diferent, una tria que es feia mitjançant la sort. La bota servia per posar el vi de l'església de Santa Maria, una parròquia que, a més a més, abans havia estat dedicada al primer patró dels pescadors catalans, sant Elm.
De fet, Joan Amades (1987) descriu la crema d'una bota a Arenys de Mar el 28, vigilia de Sant Pere: "A Arenys de Mar, en fosquejar, encenen una bóta ben enquitranada davant de l'església [ ... ] cura de fer-ho el sagristà. Segons la veu popular, recorda temps en que la població estava atuïda per una gran epidèmia que fou conjurada fent grans fogueres amb quitrà per tal de purificar l'aire i d'aspergir els mals humors que l'infestaven" (pàg. 274). Aquesta dada pot causar més desconcert que encert, però és preferible no obviar-la i s'ha de tractar pel que és: una referència més no contrastada.
Història
L'origen d'aquesta festa es remunta a l'aniversari de la consagració de l'església parroquial, que es commemora per Sant Marçal, el dia 30 de juny.
Les primeres referències documentals d'aquesta festa les trobem a començaments del segle XVIII. És el text de la consueta de la parròquia, de 1734, la primera que coneixem; l’original correspon al Ms.1053 de l’arxiu i la reproducció procedeix de la circular número 7, desembre de 1960, d’Archivo Histórico y Museo Fidel Fita.
Bibliografia
AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors, vol. IV,
PALOMER, Josep (1991). Mossèn Josep Palomer i Alsina 30 anys després. Consuetuds i anècdotes arenyenques del vuit-cents; Comissió Homenatge a Mossèn Josep Palomer i Alsina (1886-1961), Arenys de Mar.
