Llegenda del rector de Dosrius
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Durant una tempesta molt forta al poble de Dosrius, el rector estava a la porta de l'església conjurant-lo amb la campana Juliana (la campana principal del campanar del temple). El rector, cridant a l'aire, va demanar que passés (adreçat a qui havia convocat la tempesta) i li van respondre que no podien perquè la campana estava tocant. Ell va assegurar que no els passaria res, però des dalt es va demanar un prova d'això. El rector va aixecar el peu i un escolà li va treure una sabata i la va llençar al cel. El temporal es va desfer i, al cap d'uns dies, la sabata del mossèn va aparèixer dins d'un pou de glaç.
Història
Aquesta llegenda fou recollida per en Cels Gomis l'any 1883 a Dosrius. Li explicà una dona del poble, la qual situava els fets ocorreguts a mitjans de segle. Hi ha una variant de la llegenda que assegura que la sabata era de l'escolà i no del rector, i que estava beneïda.
Bibliografia
COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 85. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 75. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 68-69. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). "Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)". Duos Rios, núm. 1, p. 66-67.