Llegenda del batall de la campana
Dosrius

    Maresme
    147m

    Coordenades:

    41.59467
    2.40609
    450503
    4604945
    Número de fitxa
    08075-359
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tradició oral
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    A finals del segle XIX, durant el funeral d'una de les bruixes més famoses de Dosrius, el batall de la campana de l'església va caure tres vegades mentre la feien sonar. Aquella tarda hi hagué un fort temporal amb pedregada inclosa, que fou la única que es va registrar a tot el terme durant aquell any.

    Aquesta llegenda fou recollida per en Cels Gomis a finals del segle XIX a Dosrius. Les campanes beneïdes de gran tamany eren repudiades per la comunitat de bruixes i bruixots. A Dosrius, la campana Juliana (instal·lada al campanar l'any 1883) era molt apreciada per la població, donat que feia desistir a les bruixes de les seves males intencions i salvava un gran nombre de collites quan aquestes invocaven una tempesta. El mateix Cels Gomis va recollir diversos testimonis de dosriuencs que manifestaven que la campana Juliana havia evitat que moltes tempestes entressin al municipi.

    COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 83, 174. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 72. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 47. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). "Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)". Duos Rios, núm. 1, p. 66.