Joan Amades recull al seu llibre una llegenda sobre Marganell explicada per Moisès Capella, de Terrassa, l'any 1918. Explica el motiu pel qual la gent vella de les poblacions properes a Montserrat anomenaven la muntanya Montserrat de Marganell. Fa temps, on avui hi ha la muntanya, hi havia una gran plana agrícola amb conreus de vinya. Un bon dia, quan la gent de la zona es despertà, es trobaren aquesta gran muntanya, sense saber com havia anat a parar allà. Després de la sorpresa i por inicials, els veïns propers a la muntanya van reunir-se per decidir en quin terme s'havia d'agregar. Tothom la volia fer seva, pel que cada poble va escollir la persona més espavilada per guanyar als altres. Els d'Olesa argumentaven que era la població més gran i important de les que hi donaven, els de Collbató ho negaven dient que el seu poble era el més gran, i els del Bruc estaven disposats a guanyar el plet a cops d'estaca, si calia. La diversitat d'opinions generà un gran escàndol. El poblet de Marganell hi va enviar un homenet, que amb tanta cridòria no s'atrevia ni a parlar. En el moment més fort de la disputa, quan semblava que s'havia de resoldre a garrotades, se sentí una veu profunda que deia: "Marganeeell, Montserrat d'ell Marganeeell, Montserrat d'ell". Aquella veu va fer callar tothom, i tots van estar d'acord que venia del cel i era una manifestació de Nostre Senyor que la muntanya havia de pertànyer a Marganell, el poble més xic i insignificant. Com tantes vegades, es va veure premiada la humilitat i la prudència davant la vanitat i la pretensió. Aquest és el motiu pel qual la major part de Montserrat pertany a Marganell, i perquè la gent gran encara l'anomena Montserrat de Marganell.