Llegenda de Miralles

Lluçà

"Diuen que, fa molt temps, a la cristianíssima baronia de Lluçà van arribar els almoràvits. Era gent estranya i infidel que es va apoderar del castell, i el molt noble baró de Lluçà va haver de fugir cap a les muntanyes de la Quar. Els almoràvits es passejaven pels voltants dels castell, baixaven a la riera i volien fer-se amos de tot. Per això la pobra gent d'aquells verals estava espaordida.
Una nit sense lluna, el masover de Miralles (conegut com el Miraies) va sentir el trot d'un cavall que venia del llunyadar i va dir a la seva dona que entrés a casa i passés la barra, que allò podia ser un mal averany.
- Obriu, en nom del baró! - va dir el jove cavaller, que muntava un cavall negre com la nit. El cavaller els va anunciar amb veu de tro i sense baixar del cavall que el baró prometia donar tot el bé de Déu que es veia des del cim del castell a qui fos capaç de fer fugir els invasors.
El Miraies va tenir una idea. Va posar esquelles, esquellics, borrombes i picarols al coll de les seves ovelles i teies enceses a les banyes de les cabres i les va enviar rostos amunt, cap al castell, una nit negra sense lluna ni estels. Els almoràvits, creient que era tot un exèrcit cristià el que pujava, van fugir esperitats, i mai més se'n va saber res.
Després va tornar el baró amb tot el seu seguici i va arribar el dia assenyalat per pagar el Miraies pel gran bé que havia fet a la baronia. L'home tremolava d'emoció quan el molt noble baró el va fer pujar dalt d'un cadafal allà al cim del castell i la va dir:
- Miraies, tot el que vegis haies!
En aquell mateix moment, d'un cop de sabre va treure els ulls al masover de Miralles i els va donar als gossos.
Després tots els veïns de la cristianíssima baronia de Lluçà i dels seus verals se'n reien, el cridaven i l'escarnien:
- Miraies, tot el que vegis haies."