Llegenda de la veu misteriosa

Sant Fruitós de Bages

Tot va començar a la primeria del mes de maig quan els monjos de l'abadia de Sant Ponç de Thomières van anar a visitar el monestir de Sant Benet de Bages. Aquell mateix dia, quan els monjos es van reunir per resar pregàries, es va sentir una veu que cantava amb ells. Era una veu femenina. No era una veu cridanera. Era dolça i càlida. Els monjos es miraven els uns als altres, com preguntant-se si ells també ho sentien. En sortir de la pregària, tots els monjos enraonaven entre ells demanant-se qui podria ser. Ninguó no ho va esbrinar. Quan els de Sant Benet els tornaren la visita, va passar el mateix. Així que l'abat Frotard, el cap de l'abadia de Thomières, va cridar a aquella cinquentena d'homes per interrogar-los. Però no en va treure res. Tots deien el mateix: que ells no havien estat i que estaven segurs que els seus veïns més propers tampoc. Mesos més tard quan els monjos d'unes altres abadies es van trobar, també van sentir que una veu dolça sobresortia entre les seves veus masculines. Allò es va anar escampant pertot arreu. Encara avui dia no se sap la veritat. Es diu que podria ser un miracle de la Mare de Déu o d'una santa; o bé que hi hagués alguna dona amagada a l'interior del monestir; o per què no! Podria ser cosa de dos monjos bromistes que van decidir passar una bona estona a costa dels companys. AA.DD (1996:105-106)