Dita sobre els manresans

Sant Fruitós de Bages

Els orígens d'aquesta llegenda cal situar-los segurament entorn al segle XV-XVI, i cal encabir-la en la rivalitat històrica que enfronta als habitats de Manresa i als de Sant Fruitós de Bages. La base de la dita es remunta al fet de que tradicionalment a l'església de Sant Fruitós es trobaven enterrades les relíquies de Sant Fruitós, Sant Maurici i Santa Agnès. Cap a l'any 1372, quan a Manresa s'estava construint la basílica de Santa Maria de la Seu, les autoritats eclesiàstiques de Manresa van pensar en la possibilitat de traslladar les relíquies de Sant Fruitós a Manresa, ja que una basílica gòtica com la que s'estava construint mereixia unes relíquies importants. La possibilitat d'agafar-les de Sant Fruitós era factible, ja que en aquells moments la parroquial de Sant Fruitós pertanyia a la canònica de Manresa, i era considerada com una església de la seva propietat. La gent de Sant Fruitós s'hi va negar. Quan els de Manresa van venir a buscar les relíquies, es van trobar els que els fruitosencs els esperaven amb cara de pocs amics i amenaçant-los a cops de rocs. Les discussions van durar un mes però finalment una ordre del bisbat va permetre als manresans endur-se-les. El dia 30 d'agost, una processó solemne que partia de Manresa, va venir a buscar les relíquies. Actualment aquestes relíquies es troben a la cripta de Santa Maria de la Seu. Els tres sants són els patrons de Manresa i els com a commemoració del fet els dies 30 i 31 d'agost es celebra la Festa Major de Manresa. Des d'aquell fet, els fruitosencs diuen referint-se als manresans: lladres, pillos i gormands.