Llegenda de la guerra del Francès
Muntanyola

    Osona
    Muntanyola
    Emplaçament
    Església de Sant Quirze i Santa Julita

    Coordenades:

    41.8784
    2.17748
    431751
    4636602
    Número de fitxa
    08129-156
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tradició oral
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Simbòlic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Anna M. Gómez Bach

    L'ocupació francesa de la Plana de Vic fou una realitat i una tragèdia, entre 1809 i 1812; cinc vegades les tropes franceses trepitjaren la Plana de Vic i la saquejaren, mentre la gent que podia, fugia cap a les muntanyes deixant la ciutat de Vic i les poblacions a mercè del saqueig i dels incendis de la tropa. Això, conjuntament amb les contribucions de guerra amb homes i diners, la misèria i les epidèmies que patí la comarca entre 1810 i 1820, foren la causa d'una davallada del poblament i d'una paralització de la indústria. Els francesos també varen arribar al poble, segurament perseguint fugitius, ja que Muntanyola sempre ha estat un bon lloc per amagar-se. Quan els francesos van arribar a l'església no s'ho varen pensar gaire per encendre el foc i disposar-se a cremar-la. El primer en entrar va ser el capità però, de sobte, mirant l'altar major es va fixar la imatge dels nostres Patrons, i tot seguit va demanar pel nom d'aquests a algú del poble, i en saber que es tractava de Sant Quirze i Santa Julita el capità va caure de genolls a terra i va dir les paraules: "ora pro nobis", i amb aquesta posició s'hi va estar una bona estona, mentre la tropa esperava a fora amb les torxes enceses. De cop i volta es va aixecar i va donar l'ordre que apaguessin el foc i que respectessin l'església. Els habitants de Muntanyola es feien creus del que veien i un es va apropar al capità i li va demanar perquè havia canviat la seva intenció, i el capità amb els ulls humits li va explicar que en sentir el nom de Julita s'enrecordà de la seva mare que així es deia, i feia molt de temps que no l'havia vist i la gran devoció que aquesta tenia per la Santa. I heus aquí que degut aquest fet, aquell dia la nostra parròquia es va salvar de l'incendi i la destrucció.

    La guerra del Francès, que tingué lloc entre Espanya i França a inicis del segle XIX, va tenir importants repercussions en el territori català, i Muntanyola, tot i ser un municipi apartat, va patir les mateixes vicissituds que la resta de municipis veïns de la Plana de Vic. Entre 1809 i 1812, cinc vegades les tropes franceses passaren per la zona afectant a les poblacions principals i a les fortificacions, com el castell de Centelles o el castell d'Orís, però també als grans masos i a la resta de la població de forma sistemàtica. A partir de l'execució de ràtzies adquirien provisions en els diversos masos i prenien les corresponents mesures correctores; principalment es tractava de saquejos i incendis, sobretot d'edificis religiosos i de les grans propietats latifundistes. La història narrada en la llegenda està reflectida en un quadre que està penjat al costat de l'altar de la Puríssima, on es veu el capità francès agenollat; es desconeix l'autoria i en quina data es va realitzar, però es pot atribuir al fenomen cultural del romanticisme del mateix segle XIX.

    BRUNELLS, I. (2000). La guerra del Francès. Revista trimestral n.20. març 2000. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 8.