Llegenda de Tresserres
Muntanyola

    Osona
    Mas Tresserres
    Emplaçament
    Mas Tresserres s/n. 08505 Muntanyola.

    Coordenades:

    41.85748
    2.15927
    430217
    4634294
    Número de fitxa
    08129-155
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tradició oral
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Regular
    No massa coneguda
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Anna M. Gómez Bach

    Anys enrere era costum, pels vols de Tots Sants, quan a les cases ja havien recollit el blat de moro, fer l'espellofada abans que aquest es florís. Això es feia a la nit, un cop arreglat el bestiar i amb l'ajuda del veïnat, cada dia en una casa diferent, fins que s'havia acabat el blat de moro. Llavors es feia la castanyada amb aiguardent i després cadascú a casa seva. L'espellofada solia ser una tertúlia molt agradable on s'explicaven infinitat de contes vora del foc. Un d'aquests contes era una llegenda, la de Tresserra de Muntanyola, i que diu així: Hi havia una vegada un home que va passar la nit a Tresserra i, ja de matinada, va sentir arrossegar cadenes per l'empedrat de l'entrada. Creient que era de dia, es va llevar i, en obrir la finestra, va veure que encara era fosc. Va escoltar per saber si estava somiant o si, de debò, havia sentit cadenes arrossegant. De cop va sentir una veu que deia: -On és en Joan? -A la cort dels bous- deia una altra veu. Ell sabia que no hi havia ningú que es digués Joan a la casa i va restar perplex. Al cap de poc va tornar a sentir les mateixes veus i el mateix ròssec de cadenes. Va sortir de la cambra amb una espelma que tenia i va voler esbrinar què era el que passava quan, de sobte, una bufada misteriosa li va apagar l'espelma. Esfereït va tornar a la cambra, d'on no va sortir fins que va ser de dia. Aquell mateix matí, en trobar els de la casa, va veure que aquests es comportaven d'una manera tan natural que semblava com si ningú més no hagués sentit res. Preocupat i volent aclarir les coses va preguntar: -Que heu sentit algun afany aquesta nit? -No -Es que m'ha semblat sentir un soroll. -No en feu cas, aquesta casa ressona molt! No va preguntar res més. Només tenia ganes d'anar-se'n com més aviat millor i així ho va fer. En comentar amb els veïns l'anècdota va rebre una resposta que el va treure de dubtes. Aquesta fou la següent: A Tresserra hi havia una ànima en pena. A la nit se senten veus i cadenes, sobretot quan hi ha algun foraster. Heu vist aquella mà que hi ha a la paret de l'escala. Doncs no s'esborra amb res, ni amb calç ni rascant-la, i si sembla que s'ha esborrat, al cap de poc torna a aparèixer. Diuen que està marcada amb sang. Anys després, fent obres, varen trobar un home enterrat a la cort dels bous, que varen portar al cementiri. Des de llavors mai més s'han sentit les veus ni les cadenes i aquella mà no l'ha vist mai més ningú.

    Bona part del llegendari popular es centra en històries relacionades amb cases abandonades i aïllades de la resta de la població. Aquest és el cas del gran mas de Tresserres; la casa actualment força inaccessible, abandonada i parcialment aterrada, es coneix també com la casa de les bruixes per part dels habitants del lloc. En aquest cas, la llegenda recula al període en què la casa era habitada, durant els segles XVIII i XIX, i la història narrada fa referència a l'existència de fantasmes i esperits i d'altres fenòmens estranys que es creu que habitaven aquests indrets.

    BRUNELLS, I. (1996). Muntanyola. Revista trimestral n. 7. setembre 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 2