Llegenda de la Cérvola Blanca
Sant Martí de Tous
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Als senyors del castell de Tous, que eren respectuosos i amables amb el poble, els hi faltava descendència. En aquell temps, els boscos del castell eren extensos i plens de caça. La caça era un motiu de trobada entre els senyors feudals. En una de les caceres, al bosc de la Davesa, molt a prop de la Fou, els va aparèixer una cérvola blanca però se'ls va amagar i no van ser capaços ni de seguir-la. Se'ls hi va aparèixer una quans cops però amb els mateixos resultats. En l'últim intent per atrapar-la, els caçadors van aconseguir acorralar-la però en el seu lloc hi havia una nena amb bolquers i els senyors de Tous la van adoptar com a filla. Amb els anys es va convertir amb una donzella plena de pretendents i afirmava que només es casaria amb el que li portés viva o morta la cérvola blanca. N'hi va haver molts que ho van provar però només un persistia. Un dia, ja cansat, estava a la Fou, assegut al peu d'una balma i de sobte va aparèixer un pastor que li va proposar explicar-li quan i a on la podria veure a canvi de la seva ànima. Un cop li va dir això, va desaparèixer. Aquest lloc, avui dia, es conegut com la Cova de Diable. A la nit, després del so de la primera campanada, la cérvola va creuar pel seu davant i li va disparar una fletxa deixant-la ferida. Li va seguir el rastre pel bosc i va anar a parar a una balma amb una cascada d'aigua cristal·lina que formava un llac d'aigües profundes i a la vora del llac la princesa tenia a la falda la cérvola ferida intentant guarir-la amb les seves mans.
El noi s'hi acostà i li va demanar que complís amb la seva promesa. La noia li respongué que si però que marxarien d'aquell món i el llac es va obrir i la terra els va engolir per sempre.
La llegenda diu que només es poden veure la nit del 24 d'agost, Sant Bartomeu, al Toll Gran de la Fou a les dotze de la nit però dels que l'han vist ningú n'ha tornat.
També coneguda amb el nom de la Llegenda de la Fou. L'origen de la llegenda es desconeix. Segons l'autor Bernat Roca conclou que aquesta llegenda "té unes clares arrels paganes i precristaines relacionades amb la natura, els éssers de formes canviants i les aigües de la Fou; potser és d'origen altmedieval".
Bibliografia
AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau.
MONCUNILL, A. (1988): Llegendes de la comarca de l'Anoia. Igualada.
ROCA I PASCUAL, BERNAT: Els Tous: ascens i caiguda d'un llinatge nobiliari català (segles XIII, XIV i XV. Miscellanea Aqualatensia 104. (2011). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. (XI Premi Jaume Caresmar).
VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt.
VIDAL, E. (1995): Tous, memòria viva. Relats i llegendes. Editoral Claret. Barcelona