Lipsanoteca de ceràmica de Santa Eugènia

Santa Eugènia de Berga

El 1969 en el decurs de les obres de restauració a l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga i en desfer l'antic altar major per deixar net l'absis principal, varen aparèixer, en una cavitat del massís de l'altar, o sota l'ara de pedra tardana, dues lipsanoteques o pots de relíquies actualment dipositades al Museu Episcopal de Vic. Posar relíquies d'algun sant en els altars quan es consagraven era un costum de l'església catòlica que s'ha mantingut fins els nostres dies. Aquesta pràctica era una continuació de les celebracions sobre tombes o relíquies de màrtirs per demanar la seva intercessió davant Déu i com a ritual de sacralització d'un nou espai de culte. Sovint també passava que quan alguna església es consagrava més d'una vegada es posaven noves relíquies i les antigues es guardaven al mateix reconditori. L'aproximació cronològica ens l'aporta el segell de la lipsanoteca. Aquest segell de cera que la tapa és el primer que es conserva d'un comte català, i correspon al comte de Besalú Bernat Tallaferro (994-1020), posteriorment utilitzat pel seu germà Oliba (971-1046) abat de Ripoll i Cuixà, més tard bisbe de Vic. El segell, usat pel bisbe en el moment de la deposició de les relíquies estava estampat set vegades, tal com prescrivia el text del pontifical de Vic del segle XI. La diversificació tipològica dificulta una possible comparació estilística amb altres peces catalanes o foranes. Aquest segell és idèntic al de la lipsanoteca que hi ha al mateix Museu (n. 2 286) procedent de Sant Pere de Casserres, la qual té també el recipient tapat amb un segell, impresa amb la llegenda "Bernardus Comes". I segons Junyent el camafeu romà és idèntica a la impressió d'altres dos, un al de Sant Pere de Casserres, església monàstica acabada cap a 1039, i l'altra Sant Julià de Vilatorta, consagrada el 1050. Es tracta en els tres casos de la utilització d'un mateix segell, corresponent a un dels anells que els bisbes i magnats es transmetien per testament i que eren elaborats amb camafeus o coral·lines antics i d'època romana. A través del segell i de l'acta de consagració de Santa Eugènia del 1173 tenim una referència a una església més antiga, construïda al darrer terç del segle XI. El segell ha estat datat entorn la primera meitat del segle XI, si es relaciona amb el bisbe Oliba i si tenim en comte que en el ritu de consagració de les esglésies, i en concret, de l'altar, un cop beneïda i ungida l'ara amb els sants o lis, eren dipositades les relíquies al reconditori, segellades amb el propi segell del consagrant. Cal recordar que Bernat I de Besalú va morir el 1020 i que la peça podria haver estat propietat del bisbe Oliba i utilitzada fins als volts del 1075.