L'Esquerda: poblat ibèric

Les Masies de Roda

El jaciment ibèric de L'Esquerda és un dels més grans de la comarca i es troba situat a la península del mateix nom, a un dels meandres del Ter, constituint una fortalesa natural que explica per si mateixa el perquè es va escollir aquest precís lloc. El jaciment té una extensió de 12 ha, amb ocupació humana des del segle VIII aC (bronze final), en el període ibèric (segle V aC- segle I aC) i en època medieval (segle VIII dC-1314). A grans termes en l'àrea ibèrica del jaciment, situada a la part de tramuntana, es poden diferenciar dos fases: Una primera fase està enquadrada cronològicament en el segle IV aC, quan es basteix un poblat fortificat de gran magnitud i d'acurat urbanisme. És en aquest moment quan es construeix una gran muralla en pedra seca, amb dues torres massisses de 5'5 i 11 metres de costat que flanquegen l'accés al poblat per un carrer longitudinal que segueix la península de nord a sud i del qual surten altres carrers amb orientació est-oest que creen un urbanisme reticular. A mitjan del segle III aC un gran incendi destruí el conjunt i ja no es refè sinó que vers el segle II aC es bastí una nova muralla, situada un metres més endavant que l'antiga i amb els fonaments sobre els seus enderrocs, i es construeix un nou poblat. Cal a dir que parts d'aquesta muralla fou reutilitzada en època medieval. Finalment l'ocupació ibèrica va acabar al segle I aC, moment de la destrucció del poblat. Actualment en l'àrea ibèrica es poden apreciar restes de diverses construccions. Per una banda es poden apreciar carrer pavimentats amb petites pedres i terres al segle IV aC i posteriorment al segle II aC amb petits còdols de riu, així com diverses sitges i cisternes excavades en el subsòl. D'altra banda hi ha diferents edificis, d'entre els quals s'ha de ressaltar un taller de metalls amb les restes d'un forn circular amb una cambra de cocció semiexcavada a terra i volta d'argila. També s'ha documentat un abocador per buidar les escòries de dins el forn. Aquest edifici no va ser l'únic on es va documentar un forn, ja que es varen localitzar altres diferents, segurament destinats a la producció ceràmica. Pel que respecte a les torres rectangulars esmentades cal a dir que disposaven d'un armora, una petita recambra on s'accedia a les torres i que servia de magatzem. Actualment d'aquests edificis solament es pot apreciar els paviments, les diferents estructures negatives i els basaments del murs que conformaven els edificis, amb no més de mig metre de potència. Aquests estan bastits amb pedres desbastades de diferents mides disposades en fileres irregulars amb absència de morter. La resta del paraments estaven bastits amb tàpia que no s'ha arribat a conservar in-situ. S'ha de ressaltar també la muralla que, encara que refeta posteriorment en època medieval, conserva una potència d'entre metre i mig i dos metres d'alçada.