L'Espinoi Collsuspina

Moianès
Plans de L'Espinoi
Situada a la banda Sud del terme, camí des del poble fins a l'Espinoi.

Coordenades:

41.81653
2.17397
431394
4629736
08070-61
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
XVI-XVII
Bo
Legal
NNSS, 30/3/2006. PEU Cat. Masies, 27/5/2013.
IPAC 22594
Fàcil
Residencial
Privada
002202000DG33A
María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona

La masia forma part d'un conjunt, ja que a l'entorn de la casa principal s'aixequen diferents coberts per a usos agrícoles que configuren un clos o lliça a la banda de tramuntana. Tot el conjunt es troba ubicat sobre un lloc elevat, amb domini de l'entorn i per damunt el torrent de l'Espina. La casa principal és de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia, amb planta baixa i dues plantes pis. L'obra és de pedra de mida mitjana, amb cantoneres, portes i finestres de blocs de pedra ben escairats. Es pot veure clarament la part central més antiga del mas i el creixement a banda i banda d'aquest. La façana principal, a migdia, presenta una estructura totalment simètrica, amb portal amb llinda a la part central, tres finestres al pis i una galeria o eixida a la part central del segon pis, amb barana de ferro i oberta, que li proporciona un tret molt característic a la casa. A la llinda de la porta hi ha gravada la inscripció 1811 AVE MARIA PURISIMA, que correspondria a la seva obertura i, possiblement, a alguna ampliació. La façana de tramuntana, oberta al clos tancat pels coberts del voltant, té un petit portal adovellat i algunes finestres de pedra treballada.

La masia l'Espinoi és una de les cases històriques del municipi que apareix al fogatge de 1553 com un dels masos que estaven dins de la parròquia de Tona i terme de Sant Cugat de Collsasima. La primera referència històrica la tenim a partir dels segles XII-XIII, quan el mas és esmentat a diferent documentació que es conserva del mas de l'Espina, junt a d'altres masos de la zona, alguns desapareguts. La casa es cita a un capbreu de 1643, com a pertanyent a la jurisdicció del castell de Tona, en un moment en que el rector de Tona reclamava els censos del sector de Balenyà, tot i que físicament la masia està a la banda sud del terme. També la trobem al Cens d'Aparici de 1708. El 1828 el bisbe Corcuera va designar sacerdot per tenir cura de Collsuspina i de Sant Cugat de Gavadons. A l'assignació s'especifica que s'havia d'encarregar de 39 cases al poble, 26 pagesies al sector de Sant Cugat i 6 que pertanyien a la parròquia de Balenyà (l'Espina, l'Espinoi, el Collell, la Collada, la Casanova del Gomar i el molí de l'Espina). Per tan, en aquesta època es considerava que la casa era dins la demarcació de Balenyà. El 7 d'agost de 1853 efectuant-se la delimitació de la nova parròquia de Collsuspina, es cita "la teularia del Espinoy". Tot i que és molt visible l'ampliació del segle XIX, el mas conserva elements del seu origen medieval.

Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.
Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona.
Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.
Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.