Casanova de Padrós
Collsuspina
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casanova de Pedrós és una gran casa ubicada al nucli urbà de Collsuspina. És una casa de considerables dimensions i que presenta dues parts ben diferenciades: una la constitueix la pròpia vivenda de planta quadrada i l'altre un afegit que conforma una galeria. Per tant, és una casa de planta quasi quadrada, de planta baixa i dos pisos, coberta amb teulada de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent. A la banda de migdia té el cos afegit que forma unes galeries a tots els pisos i que està cobert amb teulada a quatre vessants; a la planta baixa té dos arcs rebaixats, al primer pis hi ha quatre arcs rebaixats a la galeria, i al segon pis és un assecador obert amb quatre obertures allindades. No té elements destacables, a banda de la seva estructura, tot i que la façana principal és simètrica, destacant els tres balcons amb barana de ferro forjat, i la resta d'obertures que formen un conjunt homogeni i harmoniós en la seva disposició. La porta principal és d'arc rebaixat i porta la data 1903 i una decoració d'un cap petit al centre. Per la banda de tramuntana de la casa hi ha afegits diversos coberts i corts.
Història
Tal i com el seu nom indica, aquesta casa passà a ser la nova residència dels que anteriorment regentaven el mas Padrós, a principis del segle XX. El mas Padrós apareix documentat al fogatge de 1553 com un dels masos de Sant Cugat de Collsasima (Gavadons) (Salvi Padrós), així com al capbreu de 1643 el cita també com pertanyent a la jurisdicció del castell de Tona. Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, va arrendar l'hostal de can Xarina a Cebrià Armadans, conegut com l'Hostaler al fogatge de 1553. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal "novament edificat" anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. També apareix al Cens d'Aparici de 1708. Al cadastre de Tona de 1756 (Arxiu de Tona) surt el mas Padrós com a mas pertanyent a aquest municipi. Veiem que era una de les cases importants del terme i que els seus habitants van contribuïr en la formació del nucli urbà. Possiblement l'ampliació de la família va provocar que a principi del segle XX part de la família es traslladès novament al poble.
Bibliografia
Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.
Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.
