L'Espinal
Navàs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de Masies i Cases rurals en Sòl no urbanitzable de Navàs, aprovat el 2012, amb el núm. 84.
Descripció
Masia de dimensions modestes, d’origen medieval, emplaçada a l’extrem d’un contrafort entre el Serrat de Sant Pere i el torrent de Casolius. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) i també d’un reng de coberts situats davant de la façana principal (deixant entremig un estret corredor), així com dues petites pallisses que estan adossades entre si, uns metres al nord-oest.
La casa és força ampla, i probablement es devia construir en diferents fases. Tanmateix, els murs han estat arrebossats amb ciment, deixant a la vista només les pedres cantoneres, de manera que no se’n pot observar l’evolució constructiva. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena a partir d’un portal adovellat que es troba en una ubicació lleugerament descentrada, acompanyat al primer pis de quatre finestres de tipologia diversa i de disposició no simètrica. Totes estan emmarcades amb pedra carejada, i la que es troba damunt del portal s’ha transformat en finestra balconera. En la resta de façanes hi ha altres finestres amb llindes i brancals de pedra, i a l’angle nord-oest la casa té adossat un petit cobert.
Són interessants les dues pallisses adossades, de tipologia ben diferent. La de ponent és més petita i té dos arcs de mig punt emmarcats amb maó. La de llevant és amb obertura lateral i interiorment sostinguda per alts pilars.
Inscripció en una llinda de la façana davantera: 1746.
Informació facilitada per Josep Serarols i Maria Estruch
Història
Aquesta masia és d’origen medieval i ja es troba esmentada en un llevador de censos del monestir de Serrateix del 1370, en el qual hi consten diversos masos del municipi. A la zona de Sant Cugat fa referència a “Sotsina” (l’Alzina) l’any 1312, i a Llorens, avui anomenada l’Espinal (1362). Al segle XVIII la casa es va engrandir (el 1746, segons una llinda) i llavors ja devia assolir pràcticament el seu aspecte actual. Al segle XIX es devien construir les pallisses i els coberts.
Cap a mitjans del segle XIX el besavi de l’actual propietari va comprar la masia, i des d’aleshores s’ha mantingut en mans de la mateixa família, de cognom Serarols. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “El Espinal”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 5 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos.
Bibliografia
BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. Història del Bages, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163.
CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 62.EA
PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 55.
