Les Tres Fonts
Prats de Lluçanès

    Osona
    c/ de la Font. Nucli urbà. Prats de Lluçanès

    Coordenades:

    42.00765
    2.02727
    419450
    4651083
    Número de fitxa
    08171-102
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Element urbà
    Modern
    Barroc
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Núm. Registre / Catàleg: 14237-I - Acord Ple del Consell Comarcal 29/07/2020
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA. 31215
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Prats de Lluçanès. Passeig del Lluçanès, s/n "cal Bach". 08513. Prats de Lluçanès
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    Les tres fonts estan situades capdavall del carrer de la Font en l'encreuament amb el carrer Josep Cirera, al peu del torrent Merdinyol que prové de les fonts del Ti i Xambó i continua en direcció a Sorribes. Es tracta d'una estructura quadrada de pedra irregular amb carreus treballats a les cantonades que forma una porxada amb dos arcs carpanells. La clau de l'arc del cantó nord té la data inscrita de 1746. Aquesta estructura fa de contenidor de la font, a la qual s'accedeix baixant una ampla escala de graons de pedra. La font en sí està formada per 3 sortidors metàl·lics amb forma de caps d'animal, i a la dreta hi ha una banqueta de pedra que permet seure-hi. Damunt dels sortidors s'hi obre una fornícula tancada amb un vidre on hi ha una imatge de Sant Ramon nonat. A la part exterior hi ha un mur de pedra que separa el rec de la font i tanca un espai al sud amb un llarg obi i una paret de pedra amb uns forats quadrangulars de mitjanes dimensions.

    Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004 i 2005 les Tres fonts presentava un índex de nitrats de 101'50, 179'40 i 128'50 mg/l respectivament. Ja que el límit tolerable establert per l'Organització Mundial de la Salut és de 50 mg/l s'ha de considerar la font com a no potable.

    La font va ser construïda l'any 1746, i a més de font pública també s'utilitzava com a abeurador pels animals del camp i les cavalleries.

    Grup de Defensa del Ter, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. GDT/Eumo Editorial, 2005 Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006.