Retaule de Santa Eulàlia de Pardines
Prats de Lluçanès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El retaule de Santa Eulàlia de Pardines es troba ubicat al Museu Episcopal de Vic. És un retaule gòtic, de pintura a l'oli sobre taula, procedent de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Pardines, conservat íntegrament, que presenta les mesures següents: 141,5 x 161, 8 x 11,5. Fou pintat per l'escola barcelonina entre el 1426 i el 1449, per Bernat des Puig i Jaume Cirera. Al plafó central del retaule hi ha Santa Eulàlia que porta la palma a la mà dreta, símbol dels sants màrtirs, i la creu en aspa a la mà esquerra atribut del seu martiri; a sobre hi ha representada l'escena de la Crucifixió. En els compartiments laterals hi ha quatre escenes que corresponen al martiri de Santa Eulàlia: a l'esquerra la flagel·lació de Santa Eulàlia i Santa Eulàlia a la foguera; i a la dreta Santa Eulàlia a l'eculi i el Miracle de la Neu.
Santa Eulàlia hauria patit el martiri als dotze anys després d'haver-se negat a idolatrar els ídols pagans. Alguns d'aquests episodis queden reflectits al retaule de Santa Eulàlia de Pardines. Els hagiògrafs la fan passar per una multitud de suplicis: després de flagel·lada va ser ruixada amb oli bullent. També li haurien espolsat sal sobre les ferides i l'haurien cremat amb entorxes. Quan la van col·locar nua sobre una foguera no es va cremar i van decidir decapitar-la, i un colom blanc li sortí de la boca. Una altra versió explica que una capa de neu va cobrir el seu cos amb un blanc drap. La imatge ha estat extreta del llibre: AADD, Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions, Treballs Gràfics S.A, 2003
Història
Els autors del retaule Bernat des Puig (documentat entre el 1383 i el 1451) i Jaume Cirera (pintor del gòtic català, actiu entre 1414 i 1449), es van establir a Barcelona a principis del segon quart del segle XV, formant una societat que va durar fins l'any 1442. Aproximadament durant els mateixos anys que va estar actiu Bernat Martorell. Jaume Cirera, fill de Solsona, es va formar com a pintor al costat del mestre Jaume Cabrera, amb qui va formar una relació familiar en casar-se amb la seva filla. Bernat des Puig, fill de Barcelona, sembla que va ser l'impulsor a l'hora de crear aquesta societat, de la qual es té constància documental que van treballar conjuntament durant setze anys. Els seu estil, marcadament conservador, es va basar en l'art borressià del primer gòtic internacional, per bé que van utilitzar un paleta de colors molt més suaus i poc contrastats. El retaule de Santa Eulàlia de Pardines va ingressar al Museu Episcopal de Vic abans de 1893. Actualment es troba exposat a la sala 10, planta 1a.
Bibliografia
AADD, Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions, Treballs Gràfics S.A, 2003 GUDIOL-ALCOLEA, Pintura gòtica catalana, Polígrafa, 1987.
