La inscripció va ser localitzada per la Secció Arqueològica del Centre Excursionista de Roda l'any 1973 i es tracta d'una de les dues úniques inscripcions rupestres que es troben al principat. "Fou estudiada pel doctor Joan Maluquer de Motes l'any 1976. Segons aquest, per la seva situació elevada, la inscripció podria tenir un caràcter d'ofrena al Ter i per tant relacionar-se amb un santuari. També especificà que la seva paleografia és tardana i influenciada per l'escriptura monetal, situant així la seva cronologia entorn del segle III aC. Les excavacions al jaciment de l'Esquerda i l'evolució en l'estudi de la cultura ibèrica van portar Imma Ollich i Montserrat Rocafiguera (1991) a interpretar aquesta inscripció com una marca del territori, vinculada a la tribu ibèrica dels Ausetans, i a relacionar el seu significat amb el riu Ter i el poblat de l'Esquerda. Els darrers estudis de Montserrat de Rocafiguera (1995) van intentar desxifrar el contingut total de la inscripció. Segons Rocafiguera, les dues darreres lletres (Ti-R) recordarien fonèticament el nom del riu. A més a més, cal tenir en compte que la paraula Ter no deriva del llatí, sinó que segons els filòlegs formaria part del substrat indígena pre-llatí, juntament amb molts altres topònims de la comarca d'Osona com Torelló, Taradell, Gurb o Gurri" (CC.AA, 2006). L'any 2003, entre els dies del 18 al 31 de desembre, es va consolidar, restaurar i traslladar la peça al Museu Arqueològic de Roda de Ter, on encara hi resta.