Les Fonts
Capolat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de planta gairebé quadrada amb murs fets de pedra sorrenca de diferent forma i mida i blocs de pedra sorrenca, de mida molt superior als que formen el mur i picada a les cares vistes com a cantoneres.
L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i unes petites golfes amb una distribució de dos cossos paral·lels. L'antiga porta d'entrada es trobava en el mur sud, actualment convertida en finestra, i tenia la llinda de fusta que es recolzava sobre muntants que no diferien de la resta del mur. La gran majoria de les finestres han estat modificades. A planta baixa, s’ha substituït la típica lluerna per una gran finestra amb llinda de fusta. Probablement l’única finestra original es troba sobre l’antiga porta d’entrada, amb llinda de fusta sobre muntants que no es diferencien de la resta dels murs.
La coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud, perpendicular a la façana principal. Els seus elements de suport han estat substituïts en les reformes del segle XX.
Adossada al mur de ponent es troba una estructura que només consta de planta baixa i coberta d’un sol vessant inclinat a ponent.
Uns metres a llevant hi ha la pallissa, edifici de dos nivells amb coberta a dos vessants, amb el carener d’est a oest.
Història
El mas de Les Fonts s’edifica a les terres del Clot de les Fonts, pertinences del mas Puig 1841. La primera menció documental sobre la casa es troba al “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR), elaborat en l’any 1856, anomenada la Font del Puig. Al 1863 Joan Canudes Puig i Muntanyà ven les terres de les Fonts a Domènec Simón i Costa, el qual cedeix la masoveria de la Font del Puig a Pere Riu i Canals l’any 1865. Aquest adquirirà la propietat de Les Fonts l’any 1867.
L’anàlisi de l’edifici senyala diferents moments constructius. Al segle XVIII la casa sembla estar definida per una estructura de planta gairebé quadrada. La pallissa situada a pocs metres a l'est de la casa també data d’aquesta època i tindria una escala de pedra exterior per accedir al nivell superior. Al segle XIX hi ha un annex d'un sol nivell adossat al mur de ponent, el qual probablement es tractava d’un estable. Durant la segona meitat del segle XX, la casa va estar profundament reformada. Es tapia parcialment la porta d’entrada original convertint-la en finestra, i s’incorpora com habitatge l’afegit de la banda de ponent, on s’instal·la una portalada reaprofitada al mur sud.
Bibliografia
CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.
SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.
