Les Esglésies (masia)

Navàs

Aquest mas és d’origen medieval i, des del seu naixement, devia tenir una estreta vinculació amb l’església de Santa Maria de les Esglésies, de la qual va adoptar el nom. Les Esglésies és un nucli molt antic, amb precedents d’època ibèrica i romana, i a l’alta edat mitjana era un nucli amb vida eremítica que després va desenvolupar una comunitat religiosa femenina, la qual al segle XIV ja no existia. En aquests primers anys l’església i el mas pertanyien al monestir de Sant Llorenç prop Bagà.

El 1326 l’abat del monestir va vendre el mas de les Esglésies, juntament amb la batllia, per 2.000 sous al donzell Pere de Santa Eulàlia, habitant del castell de Súria. Uns anys més tard, el 1362, en Berenguer de les Esglésies actua com a batlle i procurador del dit Santa Eulàlia. De fet, el territori al voltant de les Esglésies constituïa algun tipus de demarcació jurisdiccional que primitivament depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i que, segons Josep M. Badia, quedava fora del terme del castell de Castelladral. De les dades que hem esmentat se’n desprèn també que, en aquesta època, els habitants de la masia de les Esglésies, que portaven el cognom Esglésies, assumien les funcions de la batllia d’aquesta demarcació. La masia de les Esglésies consta en el fogatge de 1553.

Tal com hem dit, la construcció del casal és probablement obra en bona part del segle XVI, d’una notable qualitat arquitectònica i amb certs elements de distinció senyorial. Això s’adiu amb el fet que en aquesta època la família devia mantenir la posició de privilegi derivada del seu domini en la batllia. La inscripció del portal, amb moltes reserves, i les inscripcions del finestral, també amb reserves, semblen indicar aquest segle: 155[?] i 1598 respectivament. Llavors l’hereu era Gabriel Esglésias.

Al segle XVIII les Esglésies, conjuntament amb els Cellers, continuava sent un dels masos més destacats de la parròquia, que en aquesta època ja estava unificada amb la de Sant Cugat del Racó. Segons el cadastre de 1746 Sant Cugat i les Esglésies tenien vuit propietaris de masos. La meitat hi vivien. Les Esglésies tenia un molí fariner, anomenat el Molinot, que estava situat molt a prop en el torrent de les Esglésies i que encara es conserva, tot i que molt parcialment. Podria ser una construcció dels segles XVIII o XIX.

A mitjans de segle XIX els propietaris portaven encara el cognom Iglesias. El 1851 era Ramon Iglesias, segons consta en una carta d’aquest any conservada per la família Suades, que aleshores hi feien de masovers. Aquesta família s’hi van estar com a masovers durant 96 anys, i en van marxar el 1918, quan Enric Suades Corominas va comprar la masia de Bartomeus, al poble del Mujal. Els seus descendents encara en són propietaris. A finals de segle XX la propietària de les Esglésies residia prop de Prats de Lluçanès i posteriorment l’heretat va passar a dues germanes. En els darrers anys la masia ha estat llogada a diverses famílies.

Pel que fa a l’església, feia anys que estava fora de culte i s’havia utilitzat com a magatzem. Era tradició que la propietat pertanyia al bisbat de Solsona, encara que no n’hi ha documentació que ho acrediti. Recentment ha estat objecte d’un procés d’immatriculació a favor del bisbat, amb la intenció que se’n faci una cessió d’ús per a l’Ajuntament.