Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Les bateries militars es troben situades sobre un turó, amb vistes panoràmiques del Barcelonès i el Maresme. Hi ha diverses estructures conservades, entre les quals destaquen dos canons fixats sobre una estructura circular ensotada. A prop d'aquestes hi ha diversos polvorins, on s'hi guardaven els explosius.
Aquesta bateria estava formada per quatre plataformes per canons antiaeris i altres equipaments relacionats, que servia per defensar el port de Barcelona i la costa del Maresme. Actualment conserva dos canons que són posteriors a l’època en que es va fer.
El conjunt està format per diferents zones i diversos elements, diferenciant entre la zona de foc (on hi ha les 4 plataformes), la zona de rereguarda on hi havia les instal·lacions per a la munició i el comandament, situada darrera de les plataformes, i finalment la casamata de correcció del tir que està una mica endarrerida respecte el conjunt. Hi ha restes d’altres edificis de serveis que es conserven en mal estat o dels que resten tan sols alguns murs. Tot el conjunt està fet amb formigó armat.
Història
Les bateries militars de Montgat van ser instal·lades el 1898 en motiu de l'esclat de la Guerra de Cuba. Aquest any, els Estats Units d'Amèrica van declarar la guerra a Espanya a favor de la independència de l'illa de Cuba. L'optimisme inicial dels espanyols va quedar ràpidament esvaït després de la derrota de la seva flota i de la base de Santiago de Cuba. Davant d'això, per tal de poder defensar la costa d'un possible atac naval, es van construir diverses bateries al Barcelonès. Afortunadament, no van ser utilitzades, ja que després de quatre mesos de combat es va signar la pau, en què es concedia la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico. En motiu de l'esclat de la Guerra Civil es va reprendre l'activitat militar. L'any 1945 les bateries de Montgat eren ocupades pel 7è Regiment d'artilleria de costa, qui s'encarregava de defensar la ciutat de Barcelona i el litoral, juntament amb les bateries de Montjuïc. Un segon grup s'encarregava de la defensa de la badia de Roses. El tipus d'armament utilitzat a Montgat eren els canons Krupp 149.1/45. La zona va estar militaritzada fins el 1985, quan es van suprimir els regiments de defensa de costa i es van desmantellar les bateries. L'octubre del següent any, l'aleshores ministre de Defensa, Narcís Serra, va firmar la cessió dels terrenys a l'Ajuntament de Montgat, així com dels respectius terrenys a l'Ajuntament de Badalona (a la zona del Turó del Caritg).
Bibliografia
http://www.aemuntanya.net/ http://hemeroteca.lavanguardia.es
Cortada i Colomer, Lluís (1998) Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial. Segles XVIII-XIX. Volum 2. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona.
Fulletó “Les bateries, Montgat”. Editat per l’Ajuntament de Montgat.
Clara, Josep (2012) Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939 ). Editorial Dalmau.
Monte Garay, Carlos (2006) Recopilación de Apuntes históricos, vicisitudes y efemérides de las artillerías en Cataluña. Colección Adalid (Revista Ejército). Ministerio de Defensa. 2006.
Serrano, Alexis; Sirera, Daniel (2013) El búnquer de la platja de la Mar Xica de Vilassar de Mar. Un exemple paradigmàtic de la precarietat dels búnquers maresmencs. A Trobada d’Entitats de recerca local i comarcal del Maresme. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. P. 171-182.
Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pàgs.. 33-35.
Plànols de les Bateries de Montgat que es conserven al Archivo General Militar de Madrid. Consultable a través de la Biblioteca Virtual de Defensa: https://bibliotecavirtual.defensa.gob.es/BVMDefensa/es/consulta/registro.do?id=117879