L'Arumí de Palau Gurb

Osona
Parròquia de Sant Esteve de Granollers
A 1900 metres per camí rural de la carretera C-17, punt quilomètric 66'100

Coordenades:

41.98597
2.25769
438510
4648485
08100-156
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
XVII-XIX
Bo
Legal
Normes subsidiàries de planejament de Gurb, 2002.
Sí, IPA
Restringit
Residencial
Privada
Ref.Cad: 001421200DG34H
Jordi Compte

L'Arumí de Palau es troba situat sobre un petit turó al nord-est de l'església de Santa Maria de Palau i del serrat de Palau.
Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diversos volums adossats a l'oest que corresponen a la masoveria. Està bastida amb murs arrebossats, de maçoneria de pedra i parts de tàpia, amb cantonades de carreus treballats que únicament són vistes al nord-est i nord-oest. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.
La façana principal, orientada al sud, es troba completament dominada per un cos adossat que forma llargues galeries a cada un dels tres nivells, en els tres casos de cinc obertures d'arc rebaixat. Davant la façana hi ha un pati tancat delimitat a l'oest per diverses estructures reformades modernament i amb l'accés principal a l'oest flanquejat per pilars d'obra vista.
La façana est conté tres obertures per nivell: a la planta baixa són finestres, al primer pis balcons i a les golfes finestres balconeres.
La façana nord conté nombroses finestres repartides entre els tres nivells, com a la resta de l'edifici, sense elements destacables en l'emmarcament.
La façana oest es troba dominada per diversos volums adossats que corresponen a la masoveria. Per sobre, a nivell de golfes, hi ha tres finestres.

L'Arumí de Palau es troba documentada en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360, amb el nom d'Eromir de Palau i formant part de la parròquia de Sant Julià de Vilamirosa. També apareix en els fogatges de 1497 i 1553.

GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). "Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360" dins Ausa, vol XXII. 2005.
IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau.
IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.