La verge de Lluçà Lluçà

Osona
Sector central del terme municipal
A 25 metres de la carretera BV-4341, punt quilomètric 14'500

Coordenades:

42.05032
2.03536
420173
4655813
08109-200
Patrimoni immaterial
Tradició oral
Contemporani
XIX-XX
Regular
Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda
Inexistent
Obert
Científic
Pública
Jordi Compte i Marta Homs

"Estant pres un jove de Lluçà pels moros, li deien que renegués a l'estil del seu país, i ell, com que no en sabia, de renecs, cridava:
-Nap torrat! Xurbía beneita! Mare de Déu de Lluçà, veniu-me a buscar!
Els moros, pensant que deia grans disbarats, reien. A la nit, ben engrillonat, el feien dormir en una espècie de caixa amb un sentinella al costat. Com que era devot de Maria Santíssima, hi acostumava anar a rebre els sants sagraments en les seves festivitats. El dia 14 d'agost li va venir a la memòria el costum i, abans d'adormir-se, va pensar:
- Ai, si poguessis ser demà a Lluçà, que és la festa principal. Com aniries a confessar i combregar!
I la son el sorprengué amb aquell desig. Al toc de l'avemaria digué el guàrdia al jove:
- Cristianillo, ¿hay campanillas en tu pueblo?
- Sí - va respondre.
- Pues yo soy el cautivo y tu estás en libertad.
Oh, prodigi! L'endemà es trobava al pedró de Lluçà al toc de l'avemaria.
A la parroquial de Lluçà, antic priorat, encara es conserva el grilló del captiu, i sol veure's penjar arran mateix de la porta de la sagristia."

Llegenda recollida originalment pel folklorista Josep M. Vilarmau de l'arxiu de la parròquia de Lluçà, i extreta del recull de llegendes i rondalles "El Lluçanès màgic".

AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès.