La Vall
L'Esquirol
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de planta rectangular, que consta de planta i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Està adossada parcialment al desnivell natural del terreny.
Presenta un cos de porxos adossat a la façana principal del sector est.
El portal, situat al centre de la façana, és d'arc de mig punt adovellat, amb dovella central datada amb l'any "1780".
Les obertures són de distribució simètrica, emmarcades amb pedra de gres treballada. Hi ha tres finestres a la planta baixa; al primer pis, una doble balconada amb el pany de paret entre els dos portals de pedra picada i les llindes esculturades, i als laterals dos balcons iguals; al segon pis, cinc finestres quadrades amb ampit motllurat. Al cos de porxos, hi ha una arcada d'accés a les corts, sobre la que s'assenten els dos pilars de totxo centrals. A l'escaire del mur del segon pis hi ha un carreu datat amb l'any "1670".
A la façana oest, s'obren tres finestres a la planta, quatre al primer pis i una sota el carener. La façana est presenta un portal al primer pis.
Les mides aproximades de l'edifici són 19 m de llargada per 12 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats.
Història
Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XIV, quan es cita com la "Vall de Llà".
La casa va ser cremada l'any 1653, durant la Guerra del Francès i reconstruïda, poc després pel seu propietari, en Joan de la Guàrdia, segons consta al seu Diari. Va ser novament reconstruïda l'any 1780.
L'any 1972 les façanes van ser arrebossades amb morter de calç; anteriorment, era de
tàpia vista, tenia ràfecs de ceràmica acolorida i tres curioses finestres octogonals sota teulada.
Consta en el "Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich" de l'any 1860, com a casa de pagès i amb el nom de la Serra.
Bibliografia
FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol).
PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 216.
PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.199.
