La Trementinaire

Castellgalí

La Maria i en Jacint arriben a Castellgalí cap a l'any 1927 i s'instal·len a cal Naixó amb els seus tres fills Pere, Carles i Jaume, tots nascuts a Fórnols. El fill gran tindria 22 anys aproximadament en aquell moment. L'any 1937 marxen de Castellgalí i en Pere s'instal·la a Manresa on el 6-1-1933 havia inaugurat l'herboristeria "La Flor del Pirineo", a la cantonada dels carrers del Carme i del Joc de la Pilota, que avui dia encara regenta el seu fill, en Jacint Obiols Torrens. La mare se'n va anar a viure amb el fill petit, el qual va obrir una herboristeria a Esparreguera, a més de fer els mercats setmanals d'Olesa de Montserrat i Martorell. La mare, a banda de donar-li un cop de mà a la botiga, per aquests anys encara anava a vendre als mercats i fins i tot baixava a vendre al mercat de Manresa tot "fent la competència" al seu fill Pere. La Maria baixava a peu des de Fórnols, seguint una ruta que possiblement passava pel coll de Port, Sant Llorenç de Morunys, la Llosa del Cavall, Solsona, la serra de Castelltallat, Camps, Castellgalí; essent el destí final la comarca del Vallès. Feia parades en una sèrie de cases on podia menjar i dormir, a canvi d'herbes. La parada a Castellgalí la tenia a Cornet i sembla ser que tenia una parada anterior a Camps. Manresa només era una escala per a vendre, el destí final del viatge era Sabadell, i altres mercats de la comarca: Sentmenat, Sant Cugat del Vallès... El fet de tenir una germana vivint a Sabadell, podia influir, ja que en aquesta ciutat feia estada durant uns 15 dies, durant els quals aprofitava per a vendre en els diferents mercats locals. La durada del viatge seria d'uns 2 mesos i aprofitava la primavera, l'estiu i la tardor, èpoques de floració i recol·leció, per així anar repostant pel camí les mercaderies que anava gastant i que portava d'origen. Algunes de les herbes que venia eren: cerverina, sanguinària, buixarola, flor de malva, arrel de malví, orella d'ós, te de rosa, oli d'avet (trementina), oli de ginebre i pega negra (aquests tres últims molt adequats pel bestiar). Per a traginar tot això duia una borrassa carregada a les espatlles on portava unes coixeneres petites on, dins de cada una, anaven les varietats d'herbes; els olis i la pega les portava en llaunes. Com a element de mesura duia una romana petita. Quan vivia a Castellgalí la Maria recollia herbes pels voltants del poble i les anava a vendre a Manresa a "la plaça dels planters" -la plaça del Carme-, on les venia juntament amb les llaunes d'oli d'avet, la trementina. Les herbes les duia en coixineretes petites. Anava vestida com una "muntanyesa" amb mocador al cap i roba de pisana, amb unes faldilles molt amples. Compraven les serps que mataven la gent del poble per a fer ungüent. Era coneguda com la trementinaire.