La Tor L'Espunyola

Berguedà
A la zona de Sant Sadurní del Cint
Al km 133,1 de la C-26 hi ha el trencall de la pista que ens porta fins la casa.

Coordenades:

42.04604
1.74421
396073
4655651
08078-62
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
Popular
XVI-XVIII
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Varis propietaris
Sara Simon Vilardaga

La masia està situada en una zona força planera i oberta, envoltada de camps de conreu sobretot pel costat sud i est. Està conformada per la casa amb diferents annexes adossats pel seu voltant i varis coberts i naus destinats sobretot a l'explotació agropecuària. La casa té planta rectangular amb dos cossos sobresortits, un adossat al mur sud i l'altre al mur nord. Consta de planta baixa, primera, segona i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. La casa és un gran edifici bastit en diferents fases constructives. A grans trets el conjunt presenta murs de paredat de carreus desbastats i pedres irregulars de mides i formes diverses; les cantoneres són carreus de pedres més o menys ben tallades i picades, més petits a les fases més antigues i de mides més grans a les ampliacions posteriors. La casa està dividida verticalment en dues vivendes independents, l'una ocupa el costat de llevant i l'altre el de ponent, fet que determina que hi hagi diferents portes d'accés. A la façana nord tenim la porta antiga d'accés a la casa la qual donava a l'antiga escala d'accés a la planta primera, és una porta adovellada d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra picada i polida i carreus als muntants amb el mateix acabat (és probable però que originàriament la casa hagués tingut una altra porta més antiga a la façana sud tal i com és habitual, ja que no és corrent la ubicació de la porta principal a la façana nord). Al costat de llevant de la porta adovellada tenim l'actual porta d'accés a la vivenda de llevant, és per tant de formació contemporània, amb llinda en arc de mig punt feta amb maó massís posat en vertical i muntants també de maó. Al costat d'aquesta hi ha una altra obertura d'accés a la planta baixa, és amb llinda plana monolítica. En el mur de ponent tenim una escala exterior que ens dóna accés a la planta primera de la vivenda del costat de ponent, és una antiga finestra de llinda plana monolítica i brancals de pedra reconvertida en porta. Pel que fa a les finestres trobem bàsicament dos tipus d'acabat. L'un és amb llinda plana monolítica, brancals de carreus i ampit, tot en pedra ben tallada i polida; a la planta primera i segona la majoria tenen ampit sobresortit i més o menys motllurat, i a la planta golfes són de mides més petites i ampit arran de mur; moltes tenen un petit arc de descàrrega sobre la llinda format per dues lloses col·locades definint un triangle, també algunes tenen els angles treballats al biaix; al mur oest n'hi ha una que té a la llinda la data 1737 incisa. L'altre tipus són finestres senzilles, amb el contorn de maó massís i força contemporànies, alguna correspon a reformes fetes fa pocs anys, amb tant sols maó als brancals.
A l'interior part de la planta baixa és coberta amb voltes encofrades en pedra, són espais que havien estat destinats bàsicament al bestiar. A la planta primera de la vivenda de llevant trobem diferents estances amb voltes fetes amb maó massís; en aquest pis al mur nord hi havia hagut el forn de pa, el cos era exterior i es corresponia amb part del volum que hi ha adossat en aquest costat.
A la casa es pot distingir una estructura més antiga, que ocupa la part central de la casa actual, probablement d'origen del segle XVI; el que en veiem avui presenta modificacions i reformes posteriors. Aquesta primera estructura es va ampliar pels costat oest i est i semblaria que afegint-hi ja almenys part del volum adossat al mur sud, a més de pujar l'alçada de la casa. A l'ampliació del costat de ponent hi ha la data 1737. El volum sud sembla que era diferent, tenia una altra volumetria i més alçada.

Els orígens de la Masia La Tor es remunten com a mínim al segle XVI, ja que en el fogatge de 1553 hi consta Francesc Tor dins el lloc de "Castell Cera, Capolat, Lo Cint i Parrochias Abjacents".
Posteriorment tenim constància documental en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 93-97), en el qual s'hi relaciona que Joan Tor i Torrents, àlies Vileta, pagès del Cint, i tutor i curador de Manuel Tor i Joan Tor, té el Masos la Tor i Barballó, habitats, i el Mas Casamira, terres d'Albareda, Sallentó i Pla de Sant Martí, rònecs, i terres del Mas Casahuga de Montclar, situades en el terme del Cint.
En el llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32" (ACBR), hi figura la masia La Tor, en la qual hi consta Juan Marçal. I ja al 1886 en el document de "Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886", apareix La Tor i s'hi relacionen Antonino Serra, Isabel, Ramon Capdevila, Eulàlia, Josep, Antonia Olivia, Manuel Armengou, Bonaventura, Joan Pascuet, Josefa i Ramon Capdevila.