Barballó L'Espunyola

Berguedà
A la zona de Sant Sadurní del Cint
Al km 133,3 de la C-26 hi ha el trencall de la pista que ens porta fins la casa.

Coordenades:

42.05256
1.73854
395614
4656382
08078-63
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
Popular
XVIII-XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
08077A003000190000HT
Sara Simon Vilardaga

La masia està situada en una zona molt planera i oberta, envoltada d'amplis camps de conreu. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera, segona i unes petites golfes; té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada cap al sud, tot i que lleugerament cap al sud-est. La superfície de les parets presenten un arrebossat de ciment pòrtland que en cobreix el paredat, tant sols podem veure algunes de les cantoneres que són formades per grans carreus de pedra ben tallada i picada, i el contorn de les obertures, que en quasi totes és de maó massís. Tot i que la casa presenta una ampliació pel costat de llevant (més identificable en el mur posterior), l'acabat de les obertures és molt similar en les dues fases. A la façana principal, les obertures estan distribuïdes regularment en tres eixos verticals de registres, l'eix central i el de ponent són uniformes en planta primera i segona (són d'un mateix període, i el de llevant és posterior); a planta baixa la porta d'entrada al centre i una finestra al cada costat, a planta primera dos balcons amb voladís i una finestra al costat de llevant, i a la planta segona igual però els balcons són ampitadors, corona la façana una finestra romboïdal al centre. A la resta de façanes les finestres hi són distribuïdes més irregularment. La masia es complementa amb diferents annexes destinats a corts, paller i magatzem, i ubicats sobretot a la part posterior de la casa. La majoria de coberts són de cronologia força recent, la part més vella del paller és del 1939, i de quatre o cinc anys més tard els annexes que hi ha just al darrera de la casa; la resta són posteriors.

Segons les informacions facilitades per la propietat, sembla que originàriament era una petita caseta, de la qual tant sols es conserva part dels murs del costat sud-oest. Cap a finals dels anys 20 del segle XX, es van realitzar obres de rehabilitació a la casa tot engrandint-la i fent noves les obertures. Posteriorment, entorn al 1954 es van ampliar la casa pel costat de llevant, adoptant ja la dimensió de la planta actual.
Documentalment la primera referència coneguda de la masia Barbelló la trobem en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 93-97), en el qual s'hi relaciona que Joan Tor i Torrents, àlies Vileta, pagès del Cint, i tutor i curador de Manuel Tor i Joan Tor, té el Masos la Tor i Barballó, habitats, i el Mas Casamira, terres d'Albareda, Sallentó i Pla de Sant Martí, rònecs, i terres del Mas Casahuga de Montclar, situades en el terme del Cint.
En el llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32" (ACBR), hi figura la casa Barballó i hi consta Pedro Canals. I ja al 1886 en el document de "Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886", apareix la casa Barballó, i s'hi relacionen Josep Capdevila, Josep i Francisca.