La Tomba de l'Ollich
Centelles

    Osona
    Mas l'Ollich s/n
    Emplaçament
    A 600 metres a l'est del mas de l'Ollich.
    615

    Coordenades:

    41.78251
    2.23899
    436761
    4625909
    Número de fitxa
    08067 - 189
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Edats dels Metalls
    Antic
    Estat de conservació
    Dolent
    El seu estat de conservació no es gaire bó, i el fet de que estiguin al mig del bosc fa que sinó es cuida la vegetació acabarà malmetent-lo.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    C.C.A.A núm. 4
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08066A003000050000UZ
    Autoria de la fitxa
    Jordi Petit Gil

    El jaciment (dolmen) està molt malmès i únicament conserva dues lloses en posició original. Es tracta d'una gran llosa de 1,5x0,35m, lateral i una de 0,80x1,2 frontal. Es conserva també una altra llosa que podria ser la coberta de mides 1,35x1,40 i 0,30 de gruix. Presenta un túmul d'uns 9 metres i al costat del megàlit hi ha altres lloses que podrien correspondre al mateix.

    Per les seves característiques actuals sembla tractar-se d'una cambra simple. Pel que fa als materials hi ha dos fragments ceràmics, informes i llisos de pasta grollera, 10 peces de rodelles de collaret discoidals, perforades, de pecten. Un disc de pedra, en gres, circular, dos ascles de sílex i una falç/ganivet de sílex blanc, amb retoc, de 7,20 cm. No es va trobar cap element ossi humà.

    El megalitisme comença a documentar-se durant els períodes neolítics. Aquest grup de sepulcres de cista simples. L'aparició d'un megalitsime autòcton a les terres d'interior s'originà a partir de l'evolució del Solsonià (CURA, M. 1987). A partir del Neolític Recent es pot observar una evolució d'aquesta tipologia de megalits, apareixen els sepulcres de corredor. Com a novetat a les terres d'interior és l'aparició de "falses galeries obertes" o "sepulcres de corredor amples". Fet que suposa un canvi important en el ritual funerari tan en l'aspecte constructiu com en el ritual. A partir del Neolític Final es documenten un conjunt de nous canvis. Apareixen els vasos campanifores procedents de circuits europeus. Durant l'Edat de Bronze novament, es produeixen nous canvis en les sepultures megalítiques. Així doncs a les comarques centrals es pot observar com les primeres cistes neolítiques són coetànies als sepulcres de corredor (3500-2700 aC) de l'Alt Empordà, a partir del Neolític Recent les cistes individuals evolucionen cap a enterraments col·lectius alhora que es constaten l'aparició de sepulcres de corredor (2700-2200a.C) entre el 2200 i el 2000 és un moment de transició de les darreres cistes neolítiques cap a les estructures túmulars. A partir del 2000 fins el 1500 es troba una major diversitat d'estructures que connecta amb els comerços de metall. (CURA, M. 1987. pp. 83)

    - A.A.D.D. (1928) Gazeta de Vich. Núm. 3446.
    - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.
    -CURA, Miquel. (1987). "Origen i Evolució del Megalitisme a les comarques centrals i occidentals de Catalunya: I Del Neolític Mitjà a l'Edat del Bronze". Cota Zero núm. 3.. Vic. 1987.
    -CASTANY, Josep. "Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya". Cota Zero núm. 3.. Vic. 1987.