LA SARDANA D'AVIÀ
Avià

    Berguedà

    Coordenades:

    42.07723
    1.82277
    402622
    4659021
    Número de fitxa
    08011 - 161
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1978
    Josep Vila i Neus Ballarà
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Social
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    María del Agua Cortés Elía

    La "Sardana d'Avià" descriu de manera senzilla i poètica els trets més característics del poble d'Avià. La sardana parla de la situació geogràfica d'Avià (entre el pla i la muntanya), de les persones que hi viuen (pagesos, minaires, teixidors,...), de les joies històriques del poble (l'església romànica de Santa Maria i la parròquia de Sant Martí), d'alguns paratges dels voltants (el Pla de la Parera, l'ermita del Remei, la font d'Avià, la de les Boixes,...) Surten també algunes entitats i activitats culturals i religioses que es duen a terme al poble: el teatre, el concurs de pessebres, la romeria anual de la parròquia al santuari de Queralt...

    Flor de la muntanya,/ poble alegre d'Avià,/ amb tu l'ull s'enganya/ i et pren per joiell del pla. / Vora teu Santa Maria/ i, prop d'ella, Sant Martí:/ amorosa companyia/ que il·lumina el bon camí./ Pla de la Parera,/ ets com un coixí d'herbei./ I ets sempre encisera/ dolça ermita del Remei./ Braços que guien la rella,/ braços de minaire i teixidor,/ ben units, formem l'anella/ a la plaça del Padró./ Si per Nadal ens visiteu amb afany noble,/ un món petit trobareu en moltes llars,/ un món petit fet amb bocins de cor d'un poble,/ gelós custodi dels seus records més cars./ Si aneu cercant, guiats per la llum de l'altura,/ l'humil pessebre, no cal tirar endavant;/ mireu-lo ací, mireu-lo ací en miniatura,/ malgrat l'Infant que hi veieu sigui un Déu gran./ Si és a l'estiu que ens visiteu,/ us convidem a anar a la font,/ si ens visiteu,/ a anar a la font us convidem./ Cap a la font!/ Font d'Avià,/ font de les Boixes,/ totes són ben fresques,/ tra, la, la/ Cap a la font!/ Fonta d'Avià,/ font de les Boixes,/ totes són de bon trobar./ Devotament pugem cada any en romeria/ a venerar la Mare Verge de Queralt./ Estimem l'art i a tot devot que té Talia/ acull de grat la porta oberta del Casal./ El nostre poble cantarà aquesta sardana/ fent-se ressò del seu aire i dels seus mots,/ l'escamparem com benefactora tramuntana/ fins que s'hi trobin les veus de tots./ Si és a l'estiu....."(es repeteix).

    Aquesta sardana va ser un encàrrec del grup de caramellaires d'Avià al músic Josep Vila i a la poetessa Neus Ballarà, aquesta havia estat mestra del poble durant els anys quaranta i va saber expressar bellament els trets característics del poble. Els arranjaments musicals els va fer Josep Serra, que més tard va composar el vals d'Avià. La Sardana d'Avià va ser estrenada per Pasqua de l'any 1978, després de la iniciativa del Grup de Caramelles per realitzar-la, aquest grup des del 1976 i sota la direcció de Josep Esquerra recorria els carrers i cases de pagès del poble el diumenge i el dilluns de Pasqua, activitat que actualment encara es manté. Principalment impulsats per la iniciativa d'Anselm Pellicer i Ramon Pagerols, els caramellaires avianesos van decidir encarregar una sardana que fos símbol del poble per poder-la cantar per Pasqua. Es tracta d'una de les dues peces musicals avianeses, i aquesta defineix molt bé l'essència del poble. La Sardana va tenir tant ressò que fins i tot un carrer del poble porta el nom de Flor de la Muntanya per votació popular.

    RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L'Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà.
    RAFART, J. (1996). La Coral Santa Maria d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 16. Ed. Associació Cultural El Vilatà.
    RAFART, J. (1998). Avià i les sardanes. Col. L'Escambell, núm. 20. Ed. Associació Cultural El Vilatà.