La Roca
Folgueroles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada de grans dimensions, assentada damunt de la roca natural del terreny i formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. Està envoltada per diverses construccions auxiliars, situades a la banda de llevant i migdia, conformant un espai de barri tancat. La construcció principal està situada a la banda de ponent del conjunt, amb dos volums adossats a les bandes de tramuntana i migdia, integrats en part sota la mateixa coberta. La coberta és de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuïda en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. En general presenta obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. En l’actualitat, l’accés principal es fa directament per la primera planta i s’hi accedeix mitjançant una terrassa empedrada amb una petita escala de pedra. De la façana de llevant destaca una finestra situada al primer pis, amb la llinda decorada amb una motllura d’arc conopial. De la façana de ponent destaca una altra finestra al pis, amb la llinda gravada amb l’any 1790, i diverses finestres amb els ampits motllurats. De la façana de migdia destaquen dues galeries superposades formades per dos arcs rebaixats i tancades amb vidre. L’inferior té sortida a una terrassa adossada al parament i delimitada amb una balustrada. A l’extrem de ponent de la terrassa hi ha un rellotge de sol.
El volum que tanca el conjunt per la banda de migdia presenta una planta més o menys rectangular, amb una part arrodonida situada a la banda de migdia condicionada per la forma de la roca damunt la que s’assenta la construcció. Compta amb una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a tramuntana. Presenta obertures rectangulars bastides amb maons i amb les llindes de fusta, i d’altres emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Els volums que tanquen el conjunt per la banda de llevant són de caire auxiliar.
En general, les construccions són bastides amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra ben escairats.
La construcció compta amb un seguit de soterranis que es construïren aprofitant les balmes de pedra on s’assenten els volums, alguns dels quals són innaccessibles. També destaquen diversos estris i aparells de ferro disposats a la zona enjardinada de la banda de tramuntana, i relacionats amb les tasques agrícoles que s’hi desenvolupaven.
Història
La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme. La referència documental més antiga relacionada amb l’edifici està datada l’any 1113. En aquest moment, la construcció passa a formar part de les possessions del futur monestir de Sant Llorenç del Munt, mitjançant una donació feta per Llobet. L’any 1337, “el conjunt de possessions del monestir a Folgueroles era format pels masos Valls, Garriga, Reixach i Passadors, com a detentor del mas Roca, amb homes i terres” (Morató et al., 2000: 98). A finals del segle XV, l’edifici apareix mencionat en el fogatge de l’any 1497. En aquest document hi consta “La Rocha”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). Posteriorment, en el fogatge de l’any 1553, hi ha constància d’un personatge anomenat “Pere Rocha”, situat a la parròquia i terme de “Sancta Maria de Folgarolles” dins de la “veguaria de Vich” (Iglésies, 1979: 433). En l’actualitat, la masia conserva una tipologia arquitectònica adscrita al segle XVIII arran de la reforma executada per Antoni Rocha l’any 1729.
Bibliografia
ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 98.
IGLÉSIES, Josep (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 433.
IGLÉSIES, Josep (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265.
MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble. Vic: Eumo Editorial, p. 92, 98, 208.
NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació PAP.08.
NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.29.
PLADEVALL, Antoni (1961). “El monasterio de Sant Llorens de Munt (II)”. Ausa, IV, núm. 38, p. 133-134.
